ESPANYOL

El mèrit de competir de tu a tu en qualsevol escenari

L’Espanyol ha fet mèrits per poder guanyar enguany tots els partits jugats

Després de 12 jornades de Lliga, no deixa de ser paradoxal que, malgrat el sorprenent inici de curs que està vivint l’Espanyol, tres dels partits que expliquen millor què vol Rubi hagin acabat en dues derrotes i un empat que han de servir com a guia pel que resta de temporada. Balaídos, Santiago Bernabéu i Sánchez Pizjuán són tres dels estadis més complicats del campionat. Així ho confirmen els punts obtinguts pels blanc-i-blaus (només un), però les sensacions i la imatge mostrades en aquests camps per l’equip de Rubi van molt més enllà dels resultats: en tots tres partits l’Espanyol va poder guanyar.

Els espanyolistes van obrir el curs a Balaídos, on van començar marcant i van disposar de més ocasions que el Celta (vuit en total, cinc a porteria). Borja, Sergio García i Dídac, al tram final, van tenir ocasions clares per desequilibrar un partit empatat. En un partit on podia semblar prudent i encertat replegar-se i donar per bo l’empat, l’Espanyol no es va conformar i va buscar el segon fins al final. “Empatant mai estic satisfet, però ho hem donat tot”, va dir el preparador després de la seva estrena a la banqueta de l’Espanyol.

El seu discurs, tres mesos després, no només no ha canviat, sinó que és més directe: “L’equip sempre anirà a guanyar, aquesta serà sempre la mentalitat”, va reconèixer diumenge el maresmenc. “Comparteixo les paraules de Rubi d’orgull, hem d’estar orgullosos, però cal transformar aquestes ocasions per matar els partits”, va secundar-lo, insatisfet, Borja Iglesias, que va anotar el gol que obria la llauna en la derrota a Sevilla en un duel on van xutar en 13 ocasions, set entre els tres pals. “L’equip ha fet un pas endavant en els partits de fora de casa, ha sigut un partit espectacular de cara a l’espectador, podria haver guanyat qualsevol dels dos”, va insistir David López.

Ocasions desaprofitades

Amb 1-1 al marcador, l’Espanyol va reclamar un clar penal i va disposar de fins a dues clares ocasions, una de Sergio García i una altra de Granero. “És un dels dies que estic més orgullós del meu equip. S’ha vist un gran partit, marxem orgullosos però tristos”, va ampliar el tècnic espanyolista, amb unes paraules gairebé idèntiques a les que va pronunciar al Bernabéu. Allà l’Espanyol va xutar en set ocasions, tres a porteria. Hernán, Piatti, Dídac i, sobretot, Borja Iglesias, amb una vaselina al pal, van tenir a prop obrir el marcador al feu blanc, però els blanc-i-blaus van perdonar massa. “Hem arribat als últims minuts amb la possibilitat d’aconseguir alguna cosa. Marxem amb el cap ben alt”, va reflexionar Rubi, que va treure pit tot i la derrota: “Estic satisfet dels meus jugadors. No els deixo pensar ni un minut que han perdut. És un dels partits més difícils de l’any i ens hem adonat que podem competir”.

Competir. Aquesta paraula forma ara, més que mai, part d’un vocabulari que l’Espanyol repeteix davant de qualsevol rival que es troba. A casa, ho ha guanyat tot. A domicili, només un partit -al camp del cuer-, però malgrat tot, ha pogut i merescut sumar molt més dels sis punts que registra lluny de l’RCDE Stadium. Al marge dels tres casos mencionats, a Vitòria l’equip manava 0-1 (i va arribar a fer el 0-2, anul·lat pel VAR) abans de veure’s remuntat; a Vallecas també s’havia situat per davant (1-2) i, a Valladolid, guanyava 0-1 fins al gol de Verde al minut 91. Al José Zorrilla és l’únic escenari on Rubi va preferir matar el partit amb la idea de defensar l’avantatge a partir del replegament. El plantejament no li va sortir del tot bé, ja que el Valladolid va empènyer fins que, al temps afegit, va trobar l’empat. En la resta de partits, va intentar ser fidel a la mentalitat ambiciosa buscant un gol que els donés tranquil·litat. En camps com el Pizjuán, però, si perdones ho acabes pagant car, ja que en l’intercanvi de cops s’acostuma a imposar qui sap pegar més fort. Haver estat a prop de guanyar tots sis desplaçament, però, parla molt bé de l’equip espanyolista, a qui falta saber ser més letal. Si ho hagués sigut, podria ser líder a aquestes altures.

Encaixar menys fora de casa

Després de demostrar que no només sap competir en camps de rivals modestos, l’Espanyol afronta ara un nou repte en els partits a domicili: traslladar les sensacions al caseller de punts. Per fer-ho, un indicador significatiu es troba en els gols: els mateixos a favor com a local i com a visitant (vuit); i nou rebuts a domicili per només un a casa. El marge de millora a nivell defensiu lluny de l’RCDE Stadium és evident. Després de l’aturada per seleccions quedaran dues visites en aquest 2018: als camps del Getafe i l’Atlètic. Dos rivals complexos per tornar a demostrar que ja no hi ha por escènica al vestidor de l’Espanyol.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF