Una ment inquietant

Després de l'empat contra el Vila-real, Mourinho i el seu seguici es podrien haver preguntat què van fer malament per perdre dos punts, podrien haver valorat si havia estat un error sortir a jugar amb un mig del camp tan defensiu, podrien haver reconegut que l'equip ja no està físicament com estava fa unes setmanes, podrien haver assumit que ja no dominen els partits amb la suficiència habitual; en resum, podrien haver optat per fer un exercici d'autocrítica que els permetés rectificar de cara als propers partits. L'entrenador del Reial Madrid, en canvi, va decidir una altra vegada que la resposta adequada a l'ensopegada era la distorsió absoluta de la realitat.

Com ha fet gairebé sempre que no ha guanyat, Mourinho va convèncer la seva gent que el Madrid havia estat víctima d'un atracament arbitral. Fa basarda adonar-se que Mourinho té prou poder i capacitat d'influència per manipular els cervells dels seus jugadors i convertir-los en titelles al servei de la seva causa. És inquietant constatar que el vestidor del Reial Madrid té una percepció de la realitat completament esbiaixada per culpa dels missatges constants del seu tècnic - director esportiu - president. Em fascina la capacitat del cervell humà per transformar una realitat quan no li agrada gens, quan el posa nerviós o el fa dubtar; és impactant la facilitat que poden tenir alguns per trobar enemics exteriors i fer-los culpables sistemàtics de tots els mals propis. Mou insulta l'àrbitre i la seva mare, l'expulsen, i és culpa del col·legiat; Pepe insulta l'àrbitre i la seva mare, i és culpa del col·legiat; Ozil fa mofa del àrbitre, l'expulsen i és culpa del col·legiat; l'àrbitre no xiula dos penals clars a favor del Vila-real i després del partit resulta que la víctima és el Madrid.

Discurs victimista

Evidentment, les sancions del Comitè de Competició, que són una conseqüència legal del comportament indigne del Madrid, també serviran per reforçar el discurs del victimisme. ¿Quin és el procés mental que ha activat Mourinho per aconseguir que només els seus futbolistes visquin en una realitat paral·lela a la de la resta del món? I en aquest grup no hi poso els quatre hooligans disfressats de periodistes que van perdre el nord fa dècades. ¿Quines habilitats psicològiques té Mou per haver pogut convertir la plantilla del Madrid en la més alienada de la història del futbol? Mama, por.