La memòria dels aficionats
La situació del Barça Lassa es viu amb més preocupació als despatxos del club o a la graderia del Palau Blaugrana que al cos tècnic de l’equip. Xavi Pascual i els seus col·laboradors consideren que el conjunt tan sols té problemes quan juga fora de casa contra adversaris potents. De fet, si descomptem el triomf a la pista del Reial Madrid, l’última victòria europea com a visitant data del 26 de novembre, quan es va aconseguir el triomf contra l’Stelmet Zielona Góra. La resta, sis derrotes.
No importa si l’ambient del públic és intens o desangelat, com va passar a Moscou, el Barça Lassa es descompon quan els seus jugadors han d’agafar el passaport. L’equip perd l’equilibri i els rivals n’accentuen els defectes. La seva fragilitat és màxima i això li ha acabat passant factura cada vegada que ha jugat com a visitant contra un rival amb cara i ulls. L’autocrítica és entre escassa i nul·la, ja que es valora la trajectòria global com a positiva.
El calendari, que combina quatre partits com a local amb un desplaçament a Badalona, és el gran aliat del Barça Lassa, que podrà treballar amb continuïtat durant 20 dies sense excusar-se en els viatges. Xavi Pascual recuperarà Àlex Abrines ben aviat i podrà integrar millor un Joey Dorsey que necessita classes de repàs per recordar els automatismes oblidats d’un equip amb més matisos tàctics que el Galatasaray.
El problema és que el diagnòstic no coincideix amb el que es fa als despatxos del club i, sobretot, a la graderia d’un Palau Blaugrana que ahir va xiular el seu equip. La desafecció dels aficionats no té a veure amb els resultats sinó amb l’actitud exhibida durant alguns partits en què el nivell de desig i concentració ha sigut absolutament insuficient. La distància que separa Xavi Pascual dels seguidors culers ha crescut en els últims mesos, en què les derrotes més doloroses han anat acompanyades de justificacions d’excepcionalitat. Cada ensopegada s’ha analitzat com si fos la primera i no tingués res a veure amb l’anterior. Els arguments exhibits han posat en dubte de manera permanent la memòria d’una gent que no sopa quan el seu equip abaixa els braços.
Durant aquests cinc primers mesos de competició, el Barça Lassa no ha sigut capaç d’allunyar-se de la sensació de final de cicle que desprèn des de la temporada passada. Arriba el moment clau i els aficionats ja no demanen títols. Es conformen anant a dormir orgullosos del seu equip.
