El triomf de la maduresa

BarcelonaMarc Márquez s'ha proclamat campió del món de MotoGP. Amb només 23 anys, el pilot de Cervera ha aconseguit el seu 5è campionat, el 3r de la categoria reina en tan sols 4 anys. Aquest any, el seu triomf ha estat el de la maduresa, ja que ha aconseguit fer un canvi de xip: el més important no era la victòria, era el Mundial. Ha après dels errors de l'any passat, ha madurat i ha entès que ha d'aprendre on és el límit abans de la cursa, per evitar sobrepassar la línia en els moments clau.

I així ha aconseguit un títol inesperat, ja que l'ha guanyat a la primera oportunitat que ha tingut i de manera sorprenent, ja que calia que les dues Yamaha fallessin (cosa que aquest any encara no havia passat) i així ha estat. Primer ha caigut Rossi i després Lorenzo. I Márquez s'ha posat nerviós. Uns instants de bogeria per tornar a calmar-se i centrar-se, ara sí, a sumar un triomf que li donava el títol. Era la seva espina: celebrar un títol guanyant la cursa, una cosa que fins aquest diumenge no havia aconseguit.

2010: l'inici de tot

Fa tan sols 7 anys, un pilot menut que somreia sempre va aconseguir el seu primer títol de campió del món de 125 cc. No sense patir, ja que a Estoril, la penúltima cursa del Mundial, va caure en la volta de reconeixement i van haver-li d'arreglar la moto a corre-cuita perquè pogués tornar a sortir a pista. Ho va fer: va sortir últim i va guanyar sorprenent tothom. A València, en l'última cursa de la temporada, va demostrar que també sabia ser calmat. Amb 17 anys va sortir des de la 'pole', en tenia prou sent 8è i va acabar 4t fent cas a les indicacions del seu mànager, Emili Alzamora, i del cap d'equip, Aki Ajo, que li demanaven calma des del mur.

Aquell va ser el primer títol abans de fer el salt a Moto2, una temporada d'aprenentatge, però en què va lluitar pel títol. Tot i això, a Malàisia va caure i va haver de passar per la sala d'operacions per solucionar els problemes de visió doble que aquella caiguda li va provocar. El títol, en la seva estrena a la categoria mitjana, es va escapar per poc, però l'any següent no va tenir rival i va ser campió a falta d'una cursa per al final.

Honda va veure en ell un talent que no podia deixar escapar i li va donar l'oportunitat de pilotar una moto oficial de la categoria reina l'any 2013. I ell va respondre a aquesta confiança aconseguint el títol en la seva primera temporada a MotoGP. A Austin es va convertir en el pilot més jove que guanyava una cursa (era la segona cita de la temporada) i el 10 de novembre va sumar el seu primer títol, a València, després d'acabar tercer la cursa. L'any següent va repetir, després d'encadenar 10 triomfs consecutius, un fet que fins llavors només havien aconseguit Mick Doohan i Giacomo Agostini.

2014: un any que passa factura

L'any passat, els problemes amb l'Honda el van fer forçar massa, cosa que li va provocar moltes caigudes. I sense la regularitat mostrada en temporades anteriors, va perdre el títol. Va lluitar per ser campió, però al final Rossi i Lorenzo van ser els protagonistes d'un final de curs marcat per les polèmiques. Allò li va passar factura. Tant una cosa com l'altra. Les caigudes i els problemes, i l'enrenou de final de temporada, en què Rossi el va acusar d'ajudar Lorenzo, que va acabar proclamant-se campió.

Però com diu la dita, d'un gran mal en surt un gran bé. Allò va ser una lliçó i li ha servit per a aquest any. Ha madurat. I ha deixat enrere les bogeries per aconseguir un nou Mundial. La temporada, malgrat que s'hagi proclamat campió a tres curses per al final, ha estat complicada. Durant la pretemporada, com ell mateix ha dit, no s'esperava poder celebrar el títol, però poc a poc va anar millorant. Calia confiar-hi. L'Honda no era la millor moto, però calia fer-la bona. I així ha estat. Márquez, més reflexiu i calmat, ha aconseguit recuperar el títol que va perdre l'any passat.