Els historiadors que estudiïn la transformació del Barça en aquest inici de segle hauran d'aproximar-se a la carrera de Cesc amb la mirada d'un paleontòleg que analitza els fòssils per entendre, posem per cas, l'època de les glaciacions. La trajectòria de Cesc inclou les marques dels esdeveniments clau d'aquest procés impreses en la seva experiència personal. La més profunda és el 2003. Al Barça no s'havien extingit els dinosaures i no hi havia futur per al migcampista amb més talent de la lleva del 87. Ni somnis de jugar al primer equip ni vaticinis com el de Guardiola ("algun dia seràs el 4 del Barça") semblaven viables en un club en autodestrucció i un primer equip vulgar que mirava poc als valors del planter. El seu retorn també ofereix informació per a futurs estudis. Torna com a figura mundial posant 5 milions d'euros de la seva butxaca per garantir-se el plaer de jugar a casa, amb els seus amics i al millor equip del món.
Hi ha qui temia que recuperar Cesc seria enviar un missatge erroni al planter. Un "podeu marxar a l'aventura que ja pagarem per fer-vos tornar". La grandesa del moviment és que es produeix en un entorn en què la dinàmica és la contrària. Amb Cesc ja fent gols al Camp Nou, el club s'ha assegurat la continuïtat de Sergi Roberto. De nou, un valor segur del mig del camp del futur. De nou un equip anglès prometent-li que el faria un home ric. Però aquest cop l'aposta ha estat seguir a casa i aprofitar que la carretera entre el Camp Nou i el Mini és de trànsit fluid. Són només 8 anys de diferència però la distància que ha avançat el club és sideral. De fet, el Barça està capitalitzant al mercat l'èxit esportiu i la bona imatge del vestidor. Cesc i Mascherano han posat diners per catalitzar els seus fitxatges i Alves va cedir en el pols per la renovació quan a fora li oferien quantitats més importants.
Aquests anys de transformació radical, d'esprint entre el no-res i l'excel·lència, han tingut motors diversos. Primer va caler el talent a cop de t alonari amb Ronaldinho. Quan la màgia brasilera es va escolar pels forats del gimnàs del Camp Nou van aparèixer Guardiola i el compromís dels de casa, cansats de malbaratar el talent, conscients que podien marcar una època i amb estima pels colors. I ara la sublimació pot arribar amb el govern de la lleva del 87 (Cesc, Messi, Piqué....) si connecten amb la il·lusió de Sergi Roberto i els seus amics que esperen al filial. La glaciació és un record llunyà i dolorós. Material per a paleontòlegs.
