La lupa que tensiona Dembélé

BarcelonaA Ousmane Dembélé no li surten les coses. Ho intenta, ho intenta, però de moment no té èxit. El seu aterratge va ser tan mediàtic -pel preu milionari i per com ressonaven al seu voltant els noms de Neymar i Coutinho- com tardà -amb la competició oficial ja a ple funcionament-, i des d’aleshores sembla que el jugador vagi a remolc. Ernesto Valverde, com ha anat fent amb la resta de nouvinguts, ha mirat de triar els millors moments per donar-li protagonisme, però la mala sort està impedint que el francès trobi el seu lloc al Barça. L’últim exemple d’aquesta frustració que està esquitxant la primera temporada de Dembélé com a blaugrana va viure’s dissabte a la tarda al Camp Nou amb cada regat que l’ex del Dortmund fallava contra el Getafe. “Buscàvem desequilibri per la banda però no n’hem trobat”, va comentar el tècnic en el postpartit, esforçant-se per excusar-lo per la dificultat del context en què va entrar al camp, amb l’equip de Bordalás replegat a la frontal de l’àrea. Que el partit acabés amb el 0-0 inicial tampoc va ajudar a suavitzar la valoració de la seva actuació. L’última mala notícia van ser els problemes gàstrics que van impedir-li entrenar-se ahir a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Res li surt a Dembélé i tanta ofuscació demana preguntar-se què li pot estar passant.

Jugar sota pressió

El jugador se sent examinat. Des del primer dia Dembélé juga amb una lupa al damunt i una motxilla de plom a sobre. O si més no sembla que ell se les imagini. Li pesen els 105 milions d’euros que es van pagar per ell i l’ombra de Neymar. Per molt que ningú a la plantilla li estigui penjant aquesta responsabilitat, ell està patint per alliberar-se’n i jugar tranquil, sobretot perquè encara no ha trobat la continuïtat necessària per sentir-se part de l’equip.

El primer inconvenient per a l’adaptació de Dembélé té a veure amb els temps de negociació entre el Borussia Dortmund i el Barça. Que al despatx l’operació es compliqués va acabar portant la situació fins a l’última setmana d’agost. La seva presentació va fer-se després de la segona jornada de Lliga. El jugador feia gairebé un mes que s’entrenava al marge a Alemanya i la plantilla blaugrana ja portava un mes i mig a les ordres de Valverde, amb la disputa de la Supercopa d’Espanya inclosa.

Sense pretemporada, Dembélé va necessitar deu dies per integrar-se a la rutina i tenir els primers minuts de joc. L’estrena va ser plàcida, en la golejada a casa contra l’Espanyol. Va entrar per Paulinho al minut 65. Vist amb perspectiva, no deixa de ser curiós que substituís el brasiler, un cas rotundament contrari al del francès. L’expectativa que va aixecar Dembélé des la seva presentació contrasta amb les crítiques que donaven la benvinguda al migcampista, però tampoc està tenint res a veure el rendiment de l’un i de l’altre.

A banda del debut al derbi, Dembélé pot comptar amb els dits d’una mà les seves altres cinc participacions: dues suplències més (Reial Societat i Getafe) i tres titularitats (Juventus, Getafe i Llevant). En total, menys de 300 minuts distribuïts en tres blocs interromputs per dues lesions: una de greu que el va tenir tres mesos i mig de baixa i una que va tornar a trencar-li el ritme quan iniciava el 2018.

Aquesta falta de continuïtat està empitjorant les seves presses per seduir el Camp Nou, que amb prou feines sap quines virtuts té el seu nou jugador número 11. Se li intueix capacitat de desbordar en velocitat i xut amb les dues cames, però ni des de l’inici ni com a revulsiu ha acabat de tenir el dia. Diumenge va fallar dos dels tres regats que va intentar i sis de les 20 passades que va fer. Només una centrada va trobar rematador de les tres que va enviar a l’àrea. Massa errades per evitar l’escepticisme del Camp Nou.

Valverde segueix demanant paciència mentre li busca el millor encaix possible a l’equip. On més l’ha provat és com a extrem dret, però també l’ha acostat a la punta d’atac per fer-lo córrer sense tanta responsabilitat defensiva. El jugador ha deixat alguna cavalcada al contracop, que recorden les que el van fer brillar a la Bundesliga, però encara ha d’acoblar-se als escenaris de més densitat de jugadors. I ho ha de fer trobant l’equilibri entre l’atreviment que vol Valverde dels seus extrems i la fiabilitat que reclama jugar al Barça. Als 20 anys.

Les coincidències que no afavoreixen el Mosquit

Al final de pretemporada

La pressió de la venda milionària de Neymar va encallar un fitxatge que el Barça tancava en l’últim sospir del mercat i per un preu impactant: 105 milions d’euros. El jugador va arribar poc rodat, després d’entrenar-se al marge a Dortmund, i sense conèixer els companys. Va ser presentat amb la competició ja en marxa.

Dues lesions l’han frenat

Després de deu dies amb l’equip va debutar a la Lliga amb l’Espanyol, com a suplent, i de titular a Europa davant la Juve. Al partit següent es va lesionar: tres mesos i mig KO. Quan va tornar al gener, una altra lesió el va aturar un mes. La mala sort l’està deixant sense la continuïtat que necessita per adaptar-se al Barça.

Rivals que no deixen espais

Quan Dembélé ha tornat a estar a punt per jugar, la realitat del Barça ha canviat. La solvència mostrada al primer tram de temporada està fent que molts rivals comencin a recular per defensar-se més replegats. Al francès li falten hores de conèixer la lliga espanyola i espais per atacar. Li cal temps per lluir regat i potència.