La segona unitat, el secret de la millor Espanya d'handbol

BarcelonaLa selecció espanyola d'handbol està a 60 minuts del seu primer or en un Europeu. Quarta final continental per als homes de Manolo Cadenas, que hauran de batre Alemanya per segon cop en aquest torneig si volen sortir de Polònia amb la medalla més valuosa penjada al coll. El repte, sempre difícil en aquest escenari, sembla una mica més assequible després de l'actuació a les semifinals davant Croàcia.

El gran rendiment dels hispans no s'entén, entre d'altres factors, sense l'actuació de la seva segona unitat. L'entrada d'Álex Dujshebaev, Cristian Ugalde i especialment d'Antonio García durant l'equador del primer temps va canviar el ritme del partit. Manolo Cadenas va rotar gran part del seu 7 inicial amb el marcador en contra i davant la precipitació i la lenta circulació de pilota dels seus jugadors.

Els del Vardar i del Pick Szeged van donar aire a la primera línia, trobant Julen Aguinagalde en la línia dels 6 metres i anotant gràcies al seu llançament exterior i la seva capacitat de penetració. El de la Llagosta, que ho va fer tot i tot bé, va completar el seu millor partit amb la samarreta estatal en un mal dia de Joan Cañellas, encara tocat físicament i amb menys ritme de competició que els seus companys.

"Mai havia tingut una actuació tan completa. Però això és un bloc. Avui m'ha tocat a mi, demà serà un altre l'home més destacat", comentava el català. Quan el plan B funciona, Espanya és un equip temible. I més tenint en compte que la falta de gols de 9 metres és un dels punts febles d'aquest grup de jugadors. Ho va demostrar Rafa Baena contra Rússia. El pivot del Rhein-Neckar Löwen va ser capaç de suplir amb garanties un desencertat Julen Aguinagalde, ni més ni menys.

La primera meitat del partit de la 'main round' davant Dinamarca, per exemple, va deixar clar que el sistema 5:1 amb Cristian Ugalde d'avançat era més que fiable. El rendiment de la dupla Gonzalo Pérez de Vargas - Arpad Sterbik, la millor del campionat, és un tema a part. Els dos porters s'han repartit minuts i actuacions brillants durant tot l'Europeu, rendint a gran nivell i assumint un paper transcendental.

Moments i precedents

Poder fer canvis en els partits més difícils és molt significatiu. Ho és i ho ha estat en tots els títols i èxits de l'equip de Cadenas. La conquesta del Mundial 2013 reflecteix a la perfecció aquesta situació, a vegades intangible. Després d'un campionat amb poc protagonisme, especialment en atac, Joan Cañellas va ser el millor dels espanyols en la gran final contra Dinamarca (màxim realitzador amb 7 gols), que va passar a la història com la victòria més contundent d'un finalista en el torneig que organitza l'IHF.

El 'playmaker' del Kiel va ser titular en el lloc de Dani Sarmiento i al costat de l'anteriorment mencionat Antonio García. El canoner havia disputat encara menys minuts que el seu company. El seleccionador Valero Rivera va fer una aposta i va encertar. Els dos dretans van estrenar el marcador (2-0) i van posar la primera pedra d'un parcial inicial que encarrilava l'espectacle, un malson per als nòrdics.

Ángel Montoro, el llavors suplent d'un Jorge Maqueda que ho havia jugat gairebé tot, també va aportar 2 gols, donant descans a l'ex del BM Aragó, entre d'altres. L'aparició de Dujshebaev i la consolidació de García han enriquit els laterals dels hispans, ara amb més arguments que mai i que estan a prop de conquerir Europa.