El plaer d'acumular quilòmetres quan és fosc

La feina i la família acostumen a deixar poc temps i sovint cal entrenar-se a la nit

Córrer de nit està de moda. Cada vegada hi ha més curses nocturnes i més corredors que, independentment del clima, s’entrenen quan ja s’ha fet fosc. Algunes d’aquestes persones es preparen per competir, però en la majoria dels casos el seu únic estímul és el plaer que els provoca acumular quilòmetres. No els fa res aixecar-se a les sis del matí per poder córrer abans d’anar a fer feina, o deixar els fills sopats i adormits i calçar-se les sabates a les deu del vespre. Al nord dels Estats Units i d’Europa és una pràctica habitual des de fa temps, però fa pocs anys que ha arribat a Espanya i també a les Illes. Cada vegada és més habitual poder trobar a les nostres ciutats i muntanyes corredors equipats amb llums frontals. 

Puc dir per la meva experiència en un breu viatge a Berlín que la gent s'aixeca prest per sortir a córrer. Ho fan amb els calçons o malles llargs perquè a finals de setembre acostumen a patir temperatures de 3 o 4 graus a les 7 del matí. Jo, que era molt valent, anava amb calçons curts, però ja era tard... És curiós que durant el dia no vaig veure gaire gent corrent però, en canvi, a les 21 h i 22 h varen comparèixer els corredors com si haguessin esperat l'hora màgica. Els alemanys ja han sopat en aquestes hores i molts dormen però els corredors, no. Ells surten perquè és el seu moment. 

Llibertat i màgia

No és cap cas aïllat. La marató de Bilbao es corre amb fosca. 42 quilòmetres a partir de les 9 del vespre i la meta se situa a l'esplanada del mític museu Guggenheim, que corona la ciutat de Bilbao. Però no és l'única. Toledo també té una correguda nocturna pels seus solemnes carrers. Es disputa  el mes d'octubre i se'n dona la sortida a les 20.30 h perquè els participants puguin recórrer els 6 quilòmetres per un exigent camí que segueix els tortuosos carrers del barri antic de la capital imperial. Qui no recorda les famoses costes de Toledo? La participació és de 1.500 persones aproximadament i cada any va en augment. 

Però no és necessari anar tan enfora per penjar-se un dorsal quan el sol s'ha amagat. A Mallorca fa uns anys que es va dur a terme la cursa nocturna de ses Salines i altres de més arrelades com la Cursa Nocturna de la Murada de Palma, de 10 km, que suma en aquests moments cinc edicions consecutives.

Les més clàssiques són les curses de Sant Silvestre, però n’hi ha moltes altres que es fan en qualsevol època de l’any, sobretot les de muntanya, que comencen al vespre i recorren en alguns casos més de 100 km. 

Què mou la gent a sortir a córrer a les fosques?

La feina i la família acostumen a deixar poc temps i sovint cal entrenar-se a la nit. En una entrevista al 'Runner's World', el llorejat atleta català Kilian Jornet, triple campió del món de curses de muntanya, va una mica més enllà: "En córrer de nit vius moments màgics. Entres en una altra dimensió i el teu món es redueix als dos o tres metres de llum que tens al davant”. Jo, que som un corredor i em fa vergonya posar el meu exemple perquè som un corredor molt mediocre, puc dir que sent el mateix quan hi ha lluna plena i surt a córrer pels carrers de Campos. Però així pensen una bona part dels corredors populars. 

Un entrenador de triatló anglès, Dave Parry, ha publicat a la Universitat d’Essex un estudi en què afirma que córrer de nit altera la percepció de la velocitat. "L’única referència són els objectes propers i això fa que sembli que vagis més ràpid”, conclou Parry.

Els riscos de la nocturnitat

Els corredors nocturns són molt conscients dels riscos que comporta aquesta activitat. Tot i que els frontals cada cop són millors i permeten graduar la intensitat de la llum, cal estar molt atent i controlar bé les distàncies. Corrent per les Gavarres cal anar molt amb compte amb les pedres, els forats i els barrancs. També és important dur un bon frontal. A més, és recomanable dur roba reflectora, encara que de vegades semblem un arbre de Nadal.  

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF