ESPANYOL

El liderat, el somni prohibit per a dos modestos dirigits per tècnics periquitos

Rubi i Sergio González es veuran les cares al duel entre el Valladolid i l'Espanyol

Fins fa ben poc, l’Espanyol i el Valladolid només podien parlar del liderat des de la posició de dos modestos que sabien que aquell vestit luxós no estava fet a per ells. Aquest vespre, però, l’enfrontament entre els dos equips al José Zorrilla (21 h, GOL) generarà una atenció mediàtica que pocs cops abans ha generat: l’equip que s’endugui els tres punts dormirà líder com a mínim una nit. Per aquest motiu, per als dos conjunts, aquest partit ha adquirit un caràcter especialment transcendental. Al llarg de la seva història, tots dos clubs han viscut més pendents del descens que no pas de les posicions nobles.

Superada la jornada 10, l’Espanyol només ha ocupat la primera posició en 23 jornades repartides en tres temporades. Sis en la 1939-40, amb Patricio Caicedo a la banqueta; tretze en la 1952-53, amb Alejandro Scopelli, i quatre en la 1972-73, amb José Emilio Santamaría. Per acabar líders la jornada que avui arrenca, els blanc-i-blaus necessiten guanyar a Valladolid, esperar que el Barça no ho faci al clàssic i que l’Alabès tampoc ho faci davant del Vila-real per una diferència dos gols superior a la que firmin els espanyolistes al José Zorrilla. Si es dona aquesta carambola, Rubi inscriurà el seu nom en aquest selecte grup de tècnics que han dut l’Espanyol al capdavant de la Lliga a aquestes altures.

En el cas del Valladolid, aquesta situació de veure’s en posicions europees amb el liderat -empatarien a punts amb el Barça- en joc, és encara més excepcional: només un curs al llarg dels seus 90 anys de vida han dormit líders superada la jornada 10 de Lliga. Va ser la temporada 1950-51. Aleshores, amb Juan Antonio Ipiña a la banqueta, van ser primers des de la jornada 2 a la 11.

Dos miracles a les banquetes

“Estem gestionant el bon inici amb molta normalitat, els jugadors ens ho transmeten així. Ells no han canviat l’actitud”, va confessar Rubi. El maresmenc, per a qui “ser líders seria la felicitat màxima”, va coincidir amb Sergio González al planter blanc-i-blau: el de Vilassar de Mar dirigia el filial i el de l’Hospitalet entrenava el juvenil A. Sergio va ascendir un Valladolid 11è a Segona. Rubi, un Osca amb pocs recursos. Van compartir el guardó al millor tècnic català del 2017. Ara, però, només un podrà ser líder unes hores.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF