Barça

Un líder sòlid amb dos poetes a la gespa

El Barça arribarà al clàssic a 11 punts del Reial Madrid després de golejar el Dépor (4-0) amb gols de Suárez i Paulinho i una exhibició de Messi i Iniesta

Andrés Iniesta, d’esquena a la porteria, es girava després de controlar una pilota quan de reüll, enmig d’un bosc de samarretes blanques del Deportivo, va veure una ombra en moviment. I ràpidament va saber que era Messi desmarcant-se. I així, amb una mirada de complicitat entre dos genis, el Barça va començar a guanyar el partit contra els deixebles de Cristóbal Parralo (4-0). Una mirada de complicitat com la que es fan dos amants en una festa, entre desconeguts, dient-s’ho tot sense dir res. Una mirada entre aquells que porten temps treballant plegats, parlant un mateix idioma sobre la gespa.

El Barça entra a la setmana del clàssic a 11 punts d’un Madrid optimista després de guanyar el Mundial de Clubs. Els homes de Zidane, però, aixequen la vista a la Lliga i veuen el clatell blaugrana molt lluny, a l’horitzó. El clatell d’un líder que segueix sense rebre gols, ferm i sòlid, després d’un partit que va començar tan fred com l’ambient que va deixar la graderia mig buida. El Deportivo mai va ser rival d’un equip que no va amagar gens que ja pensa en el clàssic. Tant, que Valverde va donar descans a Busquets, que s’hauria perdut el viatge a Madrid en cas de ser amonestat, i va situar Rakitic a la posició del vallesà, amb Paulinho i Iniesta per davant. Un Barça massa fred, ja que Iniesta, recuperat de la seva lesió, va jugar a la banda on se sent menys còmode. I va ser així fins a la lesió d’Alcácer, un inconvenient que va permetre ordenar les peces de manera que Iniesta, més còmode, va posar-se a dirigir el joc. I el Deportivo en va pagar les conseqüències, víctima del ritme imposat per dos poetes que escriuen amb els peus, Messi i Iniesta.

D’un problema, ja que la lesió del valencià deixa Valverde sense tres homes d’atac com Dembélé, Deulofeu i Alcácer abans del clàssic, el Barça en va treure profit. Un cop Iniesta va enviar una pilota a l’esquena de la defensa gallega, l’últim partit de l’any a l’estadi es va anar convertint en un regal nadalenc als aficionats, no gaires, que han entès que paga la pena passar fred per veure en directe com Messi recollia la passada i cedia la pilota a Suárez per fer el primer gol. Més enllà de la lesió d’Alcácer, gairebé tot van ser bones notícies en un Barça en què Ter Stegen va ser un espectador. Vermaelen va firmar un altre partit impecable i Paulinho va demostrar que potser li falta control, però no pas gol, marcant-ne dos, un a cada part, rematant, mig de rebot, un xut del company. Així va fer el 2-0, encara en un primer temps que va acabar amb Suárez enfollit després de veure com marcava, de rabona, un gol en què la pilota, com aquella de Messi a València, entrava. Però el col·legiat, sense ajuda de la tecnologia, no va validar un gol legal.

A diferència del partit de Mestalla, aquest gol fantasma no va tenir incidència en el marcador, ja que els deixebles de Valverde van anar omplint-se la panxa amb gols amb la mateixa voracitat i felicitat amb què els nens es cruspeixen les llaminadures que troben als calendaris d’advent. El tercer va ser una meravella col·lectiva amb la firma final d’un Suárez que ja ha tancat aquell capítol en què no aconseguia fer gols, no fa tant, i el quart, un rebot aprofitat per un Paulinho tan afortunat que no va poder enriolar-se després de fer el gol. Quan el brasiler va fer el 4-0, Iniesta ja estava descansant, Mascherano, potser amb el cap a la Xina, no havia jugat ni un minut i Messi, cosa estranya, s’havia fet un fart de fallar gols en un Barça que va topar cinc cops amb el pal. Messi fins i tot va veure com Rubén, el gallec amb qui havia compartit vestidor fa anys a La Masia, li aturava un penal. L’argentí arribarà encara amb més fam al clàssic. No és mal negoci.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF