"Com li expliques a algú que un pavelló és segur per anar a votar però no per fer esport?"

Si tirem la vista enrere només un any, tot el que estem vivint és impensable. Molts àmbits de la vida han canviat amb la nova normalitat i l'esport no és una excepció. Des que el covid-19 va començar a ocupar els informatius i les portades dels diaris, l'activitat esportiva està en escac. Si els grans clubs i les organitzacions es veuen greument afectats per les seves conseqüències, les entitats i les federacions més modestes es troben en un punt crític.

L'esport federat a Catalunya fa quasi un any que està aturat. Ni entrenaments ni competicions indoor s'han pogut reprendre amb normalitat per la por del contagi. Tot i que fa mesos que estan tancades, les instal·lacions podran tornar a obrir d'aquí poc més de dues setmanes, però no per recuperar l'activitat amb partits, sinó per ser punts de votació per a les eleccions del 14 de febrer a la Generalitat de Catalunya. "S'utilitzaran pavellons o altres espais amplis similars que permetin un aforament de baixa densitat (com a mínim 2,5 m² per persona)", especifica el protocol que va aprovar el Procicat sobre els col·legis electorals.

"És molt difícil entendre que això sigui així", confessa Ferran Aril, president de la Federació Catalana de Bàsquet (FCBQ). "És complicat comprendre que els pavellons puguin ser segurs per votar però no per a la pràctica esportiva. A nosaltres fa onze mesos -des del març del 2020- que se'ns prohibeix fer qualsevol mena d'activitat. Ara veus que per anar a votar es poden usar els recintes i per fer esport no... Com li expliques a la gent del carrer que passi això?", afegeix.

El recondicionament de les instal·lacions ha sigut molt costós

Des de la plataforma Ja n'hi ha Prou reivindiquen que l'esport és segur i que és necessari reprendre l'activitat a la base de forma immediata. "Les instal·lacions estan mantenint l'ocupació d'un 30% amb grups de 10 o 12 nens per a pistes enormes que estan igual de ben ventilades que ho estaran el dia de les eleccions. Aquell dia, però, els pavellons estaran al 100%, hi haurà molta més gent. És una més de les incongruències i incoherències d'aquest Govern que tan poc respecte està tenint cap al món de l'esport", denuncia Joan Ferrer, portaveu del col·lectiu.

L'esport extraescolar és el principal damnificat d'aquesta situació. "Jo soc professor d'educació física i acabo de fer classe dins un pavelló amb un grup de 25 alumnes. ¿De 15 h a 17 h les escoles són segures i a partir de les 17 h els nens es tornen més contagiosos? És una presa de pèl", explica Ferrer. "Al món de l'esport hem sigut molt curosos amb els temes del protocol. Tot el que se'ns ha demanat ho hem complert i hem invertit molts diners perquè la salut estigués per davant de tot. La veritat és que estem decebuts i no entenem res", argumenta Ferran Aril, president de la FCBQ.

Aquesta polèmica ha tornat a donar força a les demandes del sector esportiu, que es troba en una situació límit.