Laporta i les de la pell fina
Que el Barça necessitava un president amb cara i ulls que guiés la institució en aquests temps de depressió, després d’anys d'una decadència irrespirable, era una evidència científica. Joan Laporta té una mirada lluminosa que ha convençut més de 30.000 socis i, malgrat que al seu equip són conscients de la dura realitat del club, transmeten confiança i autoestima en el moment més complicat de la història recent perquè el tenen a ell. Potser és el que els culers reclamaven amb més urgència: recuperar les constants vitals abraçant la màgia del “qualsevol temps passat va ser millor”. Aquest és el gran repte de Laporta: no caure en el parany de la lírica onírica i adonar-se que els anys han passat no només al Barça, sinó també a la societat.
Quan penso en la validesa de la mística de Laporta, amb aquest magnetisme irrefutable de semideu que a molts els embadaleix i els anul·la la capacitat de ser crítics, arribo a la conclusió que encarna a la perfecció el que una majoria d’homes hauria volgut ser: un líder nat, amb carisma, eloqüent, astut, amb èxit professional i, a sobre, amb aura de seductor. Perquè quina gràcia els fa, també, a aquest tipus de mascles, el Laporta atrevit amb les dones, i el premien amb rialles còmplices de l’unga-unguisme clàssic que, impertèrritament, continua en el substrat col·lectiu. “És que el Jan és així, hohoho!” I nosaltres, les que ens fixem en aquestes menudeses sense importància que no fan mal a ningú, som unes histèriques que tenim la pell fina. El que passa és que aquest tipus de referents cada cop grinyolaran més: en l’era del Me Too, hi ha una generació d’homes que, si no s’adapta als nous temps, corre el risc de ser sepultada.
Maria Elena Fort és l’excepció en un mar uniforme, l’única representant d’un terç del cens en una junta de quinze membres. El nou president s’ha encarregat d’aclarir unes 327 vegades que és molt vàlida: ja se sap que la mediocritat només se la poden permetre ells. A les histèriques tot això ens fa posar els ulls en blanc, perquè la foto del 2021 sembla una reedició de la del 2003 i ja han passat 18 anys. Queda clar, però, a la vista del que van triar el 54% dels socis que van votar, que la igualtat no és un tema que entri dins les seves primeres mil prioritats. Per sort per a Laporta, l’univers del futbol es mou lentament, còmode en l’anacronia de ser un dels bastions del món d’abans de copa, puro i Varón Dandy. Però ara hi ha una diferència: les de la pell fina no n’hi deixarem passar ni una.
