Publicitat
Publicitat

"A l'Espanyol no van apostar per mi com crec que em mereixia"

Entrevista al jugador de l'Eibar Joan Jordán

Ser un dels millors jugadors de la temporada passada a Segona Divisió amb el Valladolid no li ha permès fer-se un lloc al primer equip de l'Espanyol. Malgrat això, a Joan Jordán (Regencós, 1994) no li han faltat ofertes, una de les quals, la que l'ha seduït més, l'ha portat a Ipurua, on jugarà al camp on va anotar el seu primer gol a Primera Divisió. 

Com ha sigut l'arribada a l'Eibar?

L’acollida ha sigut molt bona. Com vaig dir a la roda de premsa de presentació, m’agrada ser on em volen i on han apostat per mi. És un lloc on estic content d’estar, un club molt familiar del que tenia bones recomanacions de jugadors que conec.

Li faltava fer un pas com aquest per consolidar-se a Primera? 

Mai se sap. Vaig tenir el meu moment a l’Espanyol fa dues temporades, primer amb Sergio González i després amb Constantin Galca, amb qui vaig tenir una mica de participació. Però potser fins a aquest moment un club no havia apostat de veritat per mi. Tenia clar que l’any passat, a Valladolid, era molt important per mi. Després de com va anar la temporada, és merescut el que m’està passant. Crec que m’ho vaig guanyar a pols.

Amb el Valladolid va ser escollit un dels millors jugadors de Segona. Com valora el curs passat?

És la temporada on he crescut més. He après mil coses, sobretot futbolístiques, però també en altres aspectes. La millor decisió que vaig prendre va ser anar a Valladolid i trobar-me amb gent que va apostar per mi com l’entrenador Paco Herrera, el president Carlos Suárez o el director esportiu Braulio Vázquez. Els desitjo el millor perquè tornin a Primera.

L’Eibar va ser el curs passat un dels clubs revelació de la Lliga. Què espera de la propera temporada, quins objectius es marca el club?

Porto poc aquí, però està clar que en una categoria tant competida, l’Eibar, que porta uns tres anys a Primera, i que s’està consolidant, ha fet un pas important en la història del club. L’objectiu és salvar-se, i a partir d’aquí, quedar com més amunt millor i optar al màxim.

Parlem de l’Espanyol. Li ha sabut greu que no li hagin donat més oportunitats al primer equip?

Estic molt content i molt il·lusionat amb el meu fitxatge per l’Eibar. Però deixant l’Eibar de banda, no és impotència ni ràbia, però… jo sé que l’Espanyol va apostar per mi, però no han apostat per mi com crec que em mereixia o com creia que haurien d’haver apostat. Potser el club sí que ho va fer, però en aquell moment l’entrenador no. No ho sé. Potser no hi vaig ser en el moment adequat. Els últims dies amb l’Espanyol veia el Marc Navarro, l’Aarón o el Marc Roca. Ells, a banda d’aprofitar l’oportunitat, hi han sigut en el moment en què hi havien de ser. L'Espanyol, amb l’entrada de Chen, està més estabilitzat en tots els aspectes. Quan jugadors com Pau López, Rubén Duarte i altres vam fer el salt tot era molt més complex i difícil. Em fa pena perquè estimo aquest club. Però en la distància seré un periquito més i no hi ha problema.

Pot ser que, pel fet d’haver marxar cedit, no se li hagi fet un seguiment com als que eren al filial?

No ho sé. A mi en tot l’any em van trucar un cop, quan hi havia l’Ángel Gómez de director esportiu. Va venir Manel Benavente a veure’m al camp del Nàstic, i a partir d’aquí no he rebut cap indicació cap a la meva persona. No dic que no m’hagin seguit, ells sabran si han fet bé la feina. Jo era un jugador amb contracte amb vigor. El futbol dona moltes voltes i mai se sap què pot passar. L'estància a Valladolid m’ha servit molt. També em podria haver anat malament, com li ha passat a molts jugadors.

Li agradaria que, en un futur, l’Espanyol s’ho repensés i el repesqués com està fent amb altres jugadors com, per exemple, David López?

No penso gaire en el futur. No m’agrada parlar-ne, no penso en això. Ara, des de la distància, penso que la gent de la casa és molt important, i m’agradaria que a l’Espanyol apostessin de veritat per aquests jugadors. Crec que poden ser molt vàlids, com ho poden ser els que vinguin de fora. En el cas de David López, és un molt bon jugador que ha tornat a casa, però l’Espanyol, encara que comencés allà, no el va acabar de formar, i això és una cosa pendent que haurien de fer. Però tampoc sóc ningú per dir-ho. La gent de la casa sempre ha donat molt a l’Espanyol, i quan surts del planter el sentiment periquito és molt fort per a algú del planter. Per això, si a sobre tenen talent i implicació, s’hauria d’apostar per ells.

El director esportiu de l’Eibar, Fran Garagarza, va dir en la seva presentació que el seguien des de fa temps i que han pagat menys del que val. El va sorprendre que l’Espanyol el deixés marxar tan barat?

M’ho va dir quan em va trucar. M’han seguit molt, a l’Eibar, i quan em van trucar em van fer veure que em volien. El preu, no sé dir si l’Espanyol n’hauria d’haver tret més o no, o si és el meu preu. S’ha donat així. Fran Garagarza pensa que valc més, i jo content de ser a l’Eibar. Potser si hagués sigut més alt el valor ara no seria aquí.

Abans d’arribar a un acord amb l’Eibar, es veia amb un lloc a l’Espanyol?

Els últims dies que vaig entrenar a l’Espanyol vaig fer-ho a mort, tot i saber que segurament marxaria. Jo tenia clar que havia millorat molt, i creia que podia tenir possibilitats, perquè confio molt en mi. Igual que l’any passat sabia que havia de marxar, perquè sóc molt autocrític amb mi i no em podia quedar a l’Espanyol sabent que difícilment acabaria jugant. Aquest any sabia que seria igualment difícil jugar, en cas que hagués decidit quedar-me, però crec que podia haver comptat amb minuts. Mai se sap què hauria passat. Jo he decidit acceptar l’oferta de l’Eibar, que ha apostat més per mi que l'Espanyol. 

Històries de superació esportiva