21/06/2021

L'obsessió de Bartomeu

2 min
Bartomeu en una de les seves últimes compareixences.

Ho va dir un compromissari a l’assemblea: el gran problema del Barça ha sigut la massa salarial. Molt més que el covid, que en realitat ha sigut la rematada final a un club que tenia una espasa de Dàmocles ben afilada damunt seu. Però, a banda dels sous fora de mercat que s’han pagat, els més elevats d’Europa, hi ha hagut una manca de control de la despesa. Durant els últims anys ha faltat rigor. La febre per créixer que va inocular Bartomeu quan va arribar a la presidència va acabar situant el Barça en una situació d’extrema gravetat.

El club havia salvat els diferents exercicis econòmics gràcies a les vendes de jugadors, que s’havien convertit en uns ingressos ordinaris per no acabar amb números vermells. El Barça creixia i creixia, tothom es deixava enlluernar pels grans números que es presentaven, sense parar atenció en el fet que al gegant que construïa Bartomeu li tremolaven les cames. Es va passar dels 415 milions d’ingressos el 2010 a 990 una dècada més tard. Però les despeses van créixer molt més ràpid.

El 2010, Sandro Rosell va instal·lar un ferm control pressupostari de la mà del director general Antoni Rossich, que es va fer famós per les topades amb els treballadors i la idea que el Barça no en tenia ni per a fotocòpies en color. El club blaugrana, que anava llençat pels èxits del final del mandat de Laporta, va presentar beneficis de 49, 32 i 41 milions durant aquells anys. Però amb el canvi a la llotja, Bartomeu va donar un nou rumb a la manera de governar, es va allunyar del seu predecessor en aquest terreny —no en molts altres— i es va començar a ingressar més i més, al mateix temps que els beneficis queien dràsticament (15, 29, 18, 13 i 5 milions). El curs 2017-18, per exemple, hi va haver 13 milions de benefici, quan el club havia ingressat 227 milions en traspassos (Neymar, fonamentalment).

El Barça va oblidar el planter, com va reconèixer Jordi Moix a l’assemblea, i va començar a fitxar sense mesura, mentre a la vegada es començava a invertir en un projecte faraònic com l’Espai Barça. Un altre exemple del descontrol pressupostari és el creixement de l’estructura no esportiva. Càrrecs duplicats, assumpció de serveis externalitzats (com va passar amb Nike) i sous desorbitats. El 30 de juny del 2010 el Barça tenia 856 treballadors, 11 al comitè de direcció. El 2013, enmig de la contenció de Rossich, 788 en plantilla i també 11 a la direcció. I el 2020, 1.481 treballadors i 14 al comitè de direcció. En aquest terreny té camp per córrer, Laporta, amb decisions que poden ser dures però que són imprescindibles. Decisions que sense una rebaixa de la massa salarial i una nova aposta decidida pel planter, certament, serviran de poc.

stats