22/03/2021

L'actitud de Laporta

2 min
Joan Laporta

Fa poc més de dos mesos el Barça vivia entaforat en un pou profund, era un club emmalaltit on els refredats i les grips se succeïen sense temps per poder compassar la respiració. Avui, en canvi, el Barça torna a somriure, encara que sigui tímidament. L’equip continua creixent i, malgrat l’enrenou dels avals –s’ha d’aclarir qui hi ha al darrere dels 124,6 milions–, sembla que la institució ha recuperat una gran part de l'autoestima. Gairebé sense fer res, amb un discurs d’investidura fresc, sense papers, emotiu i punxant, Laporta en va tenir prou per marcar un punt i a part respecte al passat més pròxim. És la màgia de la paraula, l’art de saber comunicar, que li va valer la victòria electoral. Amb la seva oratòria afinada, amb l’empenta que el caracteritza, Laporta ha transmès a la culerada el missatge que necessitava sentir després d’uns anys de grisor. És la seva gran virtut. Transmetre. Fer sentir el barcelonisme orgullós del que és.

El Barça torna a ser. Ara falta fer. L’oratòria és fonamental, però insuficient: ara s’obre el període perquè s’executin les decisions que han de servir per reflotar el club. Durant els pròxims mesos veurem quin és el projecte del nou president per recuperar la posició entre les millors entitats esportives d’Europa. Perquè els problemes estructurals hi continuen sent, perquè la gran amenaça per a la viabilitat del club continua sent la reconstrucció esportiva i afrontar la urgència econòmica després d’una gestió de Bartomeu plena de punts foscos, agreujada pel covid. Fiar-ho tot a l'aurèola messiànica de Laporta seria un error, i això ho sap millor que ningú ell mateix. Canviar l’humor dels socis i els seguidors pot ser un exercici relativament ràpid, en què hi han tingut molt a veure Koeman i Messi, però transformar el club de dalt a baix requerirà una feina ingent en què els executius han de tenir un paper preeminent per desenvolupar el full de ruta de la nova directiva.

Tot està per fer però de sobte, gairebé d’un dia per l’altre –compte amb les anàlisis que fem la premsa, abocada a una immediatesa que abona aquests vaivens– el barcelonisme treu pit i ja no és aquella ànima en pena i capcota. A l’hora d’afrontar els reptes de la vida, l’actitud marca diferències i en aquest sentit Laporta ha sabut capgirar la dinàmica grisa en què vivia instal·lada l’entitat. És un primer pas. Ara falta demostrar que darrere el seu somriure també hi ha un gran gestor. El viatge acaba de començar però el Barça l’afronta amb l'ànim canviat, i no és poca cosa tenint en compte d’on venia.

stats