Quan Kubala i Clemente se les van tenir abans d'un Athletic-Barça

BarcelonaJavier Clemente, un home de llengua llarga que mai defuig les polèmiques, va arribar a Barcelona una nit freda d'ara fa 40 anys i, al veure la premsa, va deixar anar: "El Barça ens vol fer caure al seu parany". Poques hores després, li responia Ladislau Kubala: "El Bilbao ja no és el que era. És com un equip de Segona B". Als aficionats de l'Athletic segurament els va fer més mal que es referissin al seu club com el Bilbao, tota una heretgia en terres biscaïnes.

Ara fa 40 anys, el 1981, el Barça i l'Athletic van viure un episodi diferent dins de la seva eterna rivalitat. En 15 dies l'Athletic va rebre el Barça dos cops a San Mamés, primer a la Copa i després a la Lliga. De fet, el primer d’aquests dos duels no va ser exactament contra el Barça. Va ser contra el seu filial, llavors anomenat Barça Atlètic. "Llavors el filial jugava la Copa i era molt divertit poder enfrontar-se a equips de Primera", recorda Quim Ferrer, que va jugar aquella eliminatòria com a porter del filial blaugrana. De fet, aquella setmana el barcelonisme va viure una festa grossa, ja que el primer equip va derrotar l’Espanyol al derbi per 0-4 mentre el filial s’enfrontava a l’Athletic a la Copa del Rei i el tercer equip, el conegut llavors com a Barça aficionats, es veia les cares amb l’Atlètic de Madrid. Dos rivals de Primera Divisió per als dos filials. Partits oblidats que permetien veure enfrontaments sorprenents, com havia passat a la Copa de la temporada 1979/80, quan el filial madridista, el Castella, va eliminar consecutivament l’Athletic Club de Bilbao i la Reial Societat, abans de perdre la final... contra el Reial Madrid per 6-1. De fet, gràcies a aquell subcampionat, el Castella arribaria a jugar la Recopa, en què perdria a la pròrroga contra el West Ham anglès, que curiosament també era un equip de Segona. Dos equips de Segona cara a cara en una competició europea. Eren altres temps.

Però tornem al 1981, quan l’Athletic Club va veure que els tocaria jugar contra el filial blaugrana. "Que ens hagués eliminat el Castella uns anys abans havia fet molt mal. Així que ens vam prendre seriosament aquella eliminatòria", recorda De Andrés, defensa dels lleons aquells anys 80. La rivalitat entre l’Athletic i el Barça era enorme, llavors. I això que Goikoetxea encara no havia lesionat Maradona i no s’havia viscut la batalla campal de la final de Copa del 1984. L’entrenador del Barça Atlètic era el llegendari Toni Torres, el defensa de Balaguer que havia jugat més de 450 partits amb la samarreta blaugrana. "Cal sortir sense por", deia a la prèvia. "Volem fer com el Castella ara fa dos anys", avisava Ferrer. A l’anada, però, es va imposar l’Athletic per 2-0 amb un penal molt protestat pel Barça Atlètic. Tant, que el mateix entrenador local ho va admetre: "Ha sigut un acudit, no era penal". El tècnic era un Javier Clemente que ja llavors advertia que estaven "pensant en el futur amb una generació de jugadors joves" com el porter, Andoni Zubizarreta. Tenia raó, ja que en dos anys guanyarien el doblet. Llavors, però, no feien tanta por. I de cara al partit de tornada, un mite del barcelonisme com Kubala, que havia sortit més d’un cop lesionat de Bilbao, va escalfar l’eliminatòria. “Abans tenien millors equips, ara han guanyat per l’àrbitre. A la Copa ja han patit contra equips petits”. Quan la premsa va rebre Clemente a l’aeroport del Prat, aquest va respondre dient que “no sap ni de què parla, el pobre”. I Chechu Rojo va treure el cap cridant: “El Barça s’ha portat molt malament. Un club com l’Athletic mereix jugar al Camp Nou, no pas en un camp de Tercera Divisió”. Sí, el duel es jugaria al Camp de la Fabra i Coats.

Aquell 1981 el Miniestadi encara s’estava construint, mentre s'estava acabant l'ampliació del Camp Nou amb un tercer anell de cara al Mundial del 1982. El filial, com en les anteriors dècades, jugava al petit Camp de la Fabra i Coats, recinte que seria venut pel Barça el 1987 al Club Natació Sant Andreu. On ara hi ha les piscines del club andreuenc, durant anys s’hi havien cridat gols. El petit camp va ser inaugurat el 1933 entre la fàbrica d'automòbils Hispano-Suiza i la rambla de Fabra i Puig. Tenia tan poques graderies que la gent s'enfilava als arbres per veure les futures estrelles del Barça. De fet, el mateix dia que el Barça Atlètic perdia a San Mamés el partit d’anada, el Barça aficionats havia empatat aquí 1-1 amb l’Atlètic de Madrid. Una setmana més tard, el tercer filial perdria al Vicente Calderón per 3-2 i el Barça Atlètic cauria per 0-1 al Fabra i Coats contra els bascos, amb una bona actuació de Zubizarreta sota els pals. El gol el va marcar Sarabia, el pare d’Eder Sarabia, que va fer d'ajudant de Setién al Barça fa molt poc. "Hauríem pogut aconseguir una golejada d’escàndol malgrat el terreny de joc", diria desafiant Clemente. "No hem merescut perdre, hem jugat millor que ells", replicava Torres. "Era un camp molt petit, on costava jugar. Ara sembla estrany, però llavors aquestes coses passaven, et tocava anar a la Copa a cada camp...", recorda De Andrés.

La lesió de Schuster

Quatre dies després, el 13 de desembre, l’Athletic rebria a San Mamés el Barça d’Udo Lattek en un partit de Lliga. L’equip blaugrana defensava el liderat i tornaria amb un punt, gràcies a un gol de Quini. Dani empataria per un Athletic on Goikoetxea va deixar fora de combat Schuster amb una entrada criminal amb els tacs. "Els duels ja eren molt calents llavors. Els Barça-Athletic sempre ho han sigut, però aquells anys amb Clemente sentíem que per primer cop en molt temps podíem aspirar a la Lliga i això va fer pujar de to la cosa. El Barça sempre comprava jugadors cars com Schuster o Maradona per aconseguir el títol i nosaltres no estàvem disposats a desaprofitar la nostra oportunitat", rememora De Andrés. Els jugadors del Barça no oblidarien en mesos aquella falta de Goikoetxea a Schuster. El defensa, per cert, no va ni veure la groga, però l’alemany va caure lesionat: nou mesos sense jugar, amb discussions amb el club sobre com i on s'hauria d'operar. I la Lliga va començar a anar-li malament a un Barça que no va poder aconseguir el títol. Al final, aquella Lliga la va guanyar la Reial Societat. La Copa, el Madrid.

I l’Athletic i el Barça van seguir escalfant la seva rivalitat tant, que un any després Schuster va tornar el cop a Goikoetxea amb una entrada al Camp Nou. El defensa basc, calent, ja que perdien el partit i el Camp Nou cantava el nom de l'alemany, va decidir revenjar-se agredint Maradona. I el deixaria fora de combat. La resta és història.