FUTBOL AMERICÀ

El jugador amb una mà que inspira tot Amèrica

Shaquem Griffin, un noi de 22 anys que va patir una malaltia, lluita per ser fitxat per un club de la NFL

Quan Jack Sanders, un jugador dels Pittsburgh Steelers, va ser cridat a files per combatre a la Segona Guerra Mundial, va bromejar: “Guardeu-me el lloc a l’equip per quan torni”. I hi va tornar, però sense un braç. Sanders l’havia perdut quan li va esclatar a prop una granada japonesa a la Batalla d’Iwo Jima. Però era un home dur i va deixar clar que volia seguir jugant. El 1945 els Steelers el van cedir als Eagles de Filadèlfia, ciutat on Sanders rebia tractaments de recuperació, i va jugar quatre partits a la NFL amb un sol braç, tal com feia aleshores Ellis Jones, un altre soldat que havia tornat del front sense mà. Fins ara, eren els dos únics jugadors amb una sola mà que havien jugat a la lliga de futbol americà professional, la NFL. Però tot pot canviar el 26 d’abril.

Al pròxim draft, en què els equips de la lliga poden escollir els jugadors més prometedors per reforçar-se, un dels noms destacats serà el de Shaquem Griffin, un noi de Florida a qui li falta una mà. Però, malgrat això, ha brillat als entrenaments previs per seleccionar jugadors per al draft. Cada març, els jugadors que volen entrar-hi participen en unes proves, enguany a Indiana, per demostrar el seu talent davant els tècnics de totes les franquícies. Griffin inicialment no hi va ser convidat però va presentar una reclamació, va ser acceptat i ha sorprès a tothom perquè ha batut el rècord en la prova d’aixecament de pesos (amb l’ajuda d’una pròtesi) i la millor marca en velocitat per a un defensa en més de 25 anys. Aquesta actuació l’ha situat en una bona posició de cara al draft del 26 d’abril.

Nascut el 1995 a Saint Petersburg (Florida), Shaquem va néixer just un minut abans que el seu germà bessó Shaquill. Però ell ho va fer amb síndrome de brides amniòtiques, una malaltia poc freqüent causada perquè el cordó umbilical s’havia enroscat a la seva mà, i això li provocava malformacions als dits i un fort dolor. De fet, amb quatre anys el Shaquem es va intentar tallar desesperadament els dits amb un ganivet de cuina, cosa que va portar els pares a prendre la decisió d’acceptar el consell dels metges i amputar la mà esquerra del nen.

Però la família va decidir que això no canviaria res i els dos fills, el Shaquem i el Shaquill, van rebre la mateixa educació també en l’àmbit esportiu. I, de mica en mica, es va anar fent famosa aquesta família en què el Shaquem, el noi amb una sola mà, guanyava els estatals de Florida juvenils en salt de llargada i acabava cinquè a les proves de triple salt. Però el que pocs esperaven era que el Shaquem també seguiria lluitant per brillar en un esport en què capturar pilotes a gran velocitat és clau, el futbol americà. “Esclar que és complicat amb una sola mà, però m’he estat entrenant durament per ni pensar-ho. Ara ja és fàcil. A casa sempre em deien que no hi havia barreres, hi ha reptes”, explicava aquests dies. Quan la Universitat de Florida va proposar al Shaquill entrar al seu equip, va dir que només ho faria si fitxaven també el seu germà. I els dos van brillar. El 2017, finalment, es van separar perquè el Shaquill va entrar al draft i ara juga als Seattle Seahawks, un dels equips que s’ha fixat en el Shaquem de cara al nou draft. Els germans es podrien unir ara a la costa oest. I el Shaquem demostraria així que amb constància les barreres cauen.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF