Barça

El judici a Sandro Rosell començarà el 25 de febrer

El judici tindrà onze sessions a la seu de l'Audiència Nacional del carrer Génova

El judici a Sandro Rosell, expresident del Barça, per presumpte blanqueig de capitals i organització criminal començarà el 25 de febrer a l'Audiència Nacional, que també jutjarà la seva dona, Marta Pineda, i quatre persones més acusades de blanquejar 20 milions d'euros de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF). Es tracta de Joan Besolí, Andrés Ramos, Shahe Ohannessian i Josep Colomer.

Està previst que el judici se celebri en onze sessions a la seu de l'Audiència Nacional del carrer Génova. Segons fonts d'aquest tribunal, el judici tindrà lloc del 25 al 28 de febrer, de l'11 al 14 de març i del 25 al 27 d'aquest mes davant la secció primera de la sala penal de l'Audiència.

La Fiscalia de l' Audiència Nacional demana una condemna d' 11 anys de presó i una multa de 59 milions d'euros per a Rosell, que està en presó provisional des que va ser detingut per aquests fets , el maig del 2017. En aquest temps l'expresident del Barça ha sol·licitat la seva llibertat més d'una desena de vegades i sempre se li ha denegat per risc de fuga.

Segons l'escrit d'acusació del ministeri públic, les sis persones implicades en aquesta investigació van crear un entramat que es va lucrar de fons irregulars de la CFB pels drets de retransmissió dels partits de la seva selecció, així com de quantitats procedents del contracte de patrocini de la marca Nike amb la selecció de futbol del país sud-americà. La quantitat blanquejada amb aquestes operacions ascendiria a 19.972.612 euros.

L'escrit d'acusació relata que tots els processaments van utilitzar entitats, moltes de les quals 'offshore', per ocultar quantitats obtingudes de manera il·lícita per l'expresident de la confederació brasilera Ricardo Terra Teixera. Per aconseguir-ho, els acusats, sempre sota la direcció de Rosell, es van valer de dos mecanismes en els quals cadascun tenia una funció limitada: d'una banda, mitjançant la interposició d'una societat pantalla i l'ús d'un complex entramat amb comptes a Andorra destinats a fer arribar els diners a Teixeira, investigat al seu país per aquests fets, i, de l'altra, simulant la venda de la mercantil Bonus Sport Màrqueting, propietat de Rosell i la seva dona.

El que va ser soci de Rosell al país llatinoamericà, Teixeira, va participar en aquest entramat i va aconseguir que l'associació esportiva que va presidir entre el 1989 i el 2012 signés contractes de compravenda dels drets audiovisuals de la Selecció Nacional de Futbol del Brasil a favor de la societat International Sports Events (ISE), domiciliada a les illes Caiman, dirigida pel bilionari saudita Saleh Kamel.

Tan sols un dia abans de la signatura del contracte, el novembre del 2006, Rosell, en representació de l'entitat Uptrend (que posseïa al 50 per cent amb Besolí), va signar un contracte amb l'ISE per actuar com a suposada intermediària en la venda dels drets dels 24 partits amistosos pel qual va percebre 8,3 milions d'euros, encara que la quantia final que van obtenir de la confederació va ser de 15 milions d'euros. Els diners va ser desviats des de l'entramat societari fins a Teixeira, que els va rebre "indegudament, fraccionadament i indirectament".

La fiscalia qualifica de "determinant" la participació en aquesta trama de Besolí, també en presó provisional, perquè era titular d'una gestoria andorrana des de la qual va coordinar l'ús de les empreses pantalla que es van utilitzar per ocultar les comissions irregulars aconseguint "dificultar la traçabilitat" dels diners. 

D'altra banda, el maig del 2011, Rosell va falsificar la venda de Bonus Sport a una entitat libanesa creada tan sols un mes abans de l'operació, en la qual va participar el també processat Shahe Ohannessian, suposat administrador de l'empresa.

La venda de Bonus a la libanesa es va produir formalment per 13,6 milions d'euros però no va ser real, segons exposa el fiscal del cas Rimmet, que precisa que tant Rosell com la seva dona van continuar-hi vinculats i van seguir-ne sent els principals beneficiaris. Igualment destaca que Ohannessian no tenia gens d'experiència en el sector esportiu i que no va haver-hi transparència en les operacions econòmiques fetes des d'aquesta societat.

En relació amb el contracte de patrocini signat per la CBF amb Nike, els acusats van fer una sèrie d'operacions entre els anys 2008 i 2011 que van culminar amb un ingrés de 5 milions d'euros en un compte andorrà vinculat a Rosell que després van ser repartint entre l'exdirectiu del Barça, Terra Teixeira, una societat de Besolí i Ramos. Una altra part dels diners van tenir una destinació desconeguda.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF