17/11/2021

Ja hem guanyat

2 min
RDT celebrant un gol contra el Granada

Tenen por. La tradicional supèrbia s’ha tornat prudència. Els habituals “Us en fotrem cinc!” s’han tornat “Que n’és de bo, Raúl de Tomás!” Fins i tot els mitjans que més ens ignoren (amb TV3 i el seu programa nocturn al capdavant) tenen marcat en vermell el partit de dissabte. Òbviament, sense parlar de nosaltres. Òbviament, sense presència de periodistes pericos al plató. Però insistint dia rere dia en la importància d’un partit que ha de servir per veure renéixer el Barça, per gaudir del nou Barça. En una nova demostració de professionalitat i servei públic ens recorden que dissabte ha de ser el gran dia del nou Barça. Que ens ignorin ens fa forts. Que li donin tanta importància a aquest partit ens fa gràcia. Ara més que mai, tenim molt a guanyar i poc a perdre. Tot al contrari que ells.

A diferència d’altres anys, si puntuem al Camp Nou no serà una anècdota ni un accident. Si dissabte puntuem, sobretot si guanyem, ho viurem (els uns i els altres) com un senyal de canvi estructural. Res definitiu, està clar. Perquè l’abisme segueix sent immens. Però serem més a prop d’aquella rivalitat que jo vaig conèixer als anys 70. Si perdem –que és el resultat més probable– no passa res: haurem d’esperar una mica. Perquè el nostre creixement i la seva decadència són una realitat. Per primer cop en molts anys, tenim jugadors que serien titulars al seu equip. I no només això: són jugadors que ells no ens poden comprar. No els poden pagar.

Ells tenen el factor Xavi (i nosaltres l’efecte Vicent i, tant o més important, l’efecte Dani; els pericos m’entendreu). Fa dies que entre tots van inflar el globus. Més que Xavi, sembla Teo: “Xavi va a l’entrenament”, “Xavi ensenya a marcar gols”, “Xavi ho canvia tot”, “Xavi fitxa Alves”. Un fitxatge, per cert, que em recorda els moments de màxima decadència del nostre club: agafar-se a un clau roent (i rovellat) per animar el personal. Això sí: amb la complicitat d’un entorn que li riu totes les gràcies. 

El canvi d’entrenador és la gran esperança dels culers i ho entenc. Però de cara a dissabte també és la meva esperança. Amb Koeman i amb la tendència d’ambdós equips, seríem els grans favorits. I això sempre acaba malament. Perdre amb aquell Barça hauria estat un gran fracàs. Ara, el pes de la responsabilitat cau del seu costat. El dream team ha tornat. Nosaltres només som els convidats de pedra. És la seva festa. És la nostra oportunitat. Raúl, Diego, Sergi, Nico, Óscar, Adrià, Lele, Aleix, Javi: feu-nos feliços.

stats