Barça
Esports 28/07/2021

La imparable sobredimensió dels contractes al primer equip del Barça

La renovació de Messi del 2017 va arrossegar la resta de pesos pesants a reclamar uns augments que, avui, no es poden pagar

4 min
Els jugadors del Barça i els membres de l''staff', celebrant la victòria a la final de Copa del 2021

BarcelonaLa tardor del 2017, en un esmorzar de treball entre membres de l'àrea econòmica del Barça i periodistes de diversos mitjans, els aleshores representants del club justificaven que els diners destinats a la parcel·la esportiva havien d'anar lligats, sempre, als ingressos totals. I que si la facturació pujava, era ben lògic que també augmentés la retribució als jugadors. "Si saben que ens sobra algun euro, de seguida ens el reclamen, o bé per fitxar o bé renovar algú", apuntava Enrique Tombas, aleshores tresorer del club. Resulta que aquell estiu el Barça havia venut Neymar per 222 milions, però després va fitxar Dembélé per 105, Coutinho per 140 i va renovar mitja plantilla. A final de curs els números deixaven clara la magnitud del cas: en només un any s'havia passat de gastar-se 432 milions d'euros en jugadors a 639. Un increment de 207 milions, el 32%.

En la seva memòria anual el Barça va parlar de "circumstàncies extraordinàries" i va atribuir a la "inflació del mercat futbolístic" l'increment. Eufemismes per parlar de la venda de Neymar i la contractació de dos jugadors a preu d'or. Però no tot va ser culpa de la fugida del davanter brasiler a París. Aquell curs també van començar unes renovacions estratosfèriques que avui encara sacsegen les finances del club. Un increment en les nòmines esportives que va començar amb el nou contracte de Leo Messi i que va seguir amb la resta de vaques sagrades passant per les oficines a demanar una revisió a l'alça del seu acord. "Ens vam tornar tots bojos amb la venda de Neymar i el president Bartomeu no va saber dir que no a ningú", recorda a l'ARA un membre de pes del club durant l'anterior mandat.

Josep Maria Bartomeu i Leo Messi, signant la renovació del 2017

El contracte que ho va sacsejar tot

Tal com va desvelar El Mundo, Messi passava a tenir un contracte que, comptant tots els variables pactats, podia arribar a 138 milions d'euros bruts per temporada. "Allà van començar els problemes. Els jugadors van anar a veure Bartomeu i li van exigir cobrar més. Li deien «sí, ell és el millor del món, però jo soc qui li faig les passades de gol». I el president ho va acceptar", recorden. Després de Messi, en només un any el club va revisar clarament a l'alça els contractes d'Andrés Iniesta –que marxaria al cap d'un any–, Gerard Piqué, Sergio Busquets, Jordi Alba, Sergi Roberto i Samuel Umtiti. "Bartomeu no volia passar a la història com el president que s'havia enfadat amb les estrelles que havien guanyat les últimes Champions", recorden des del seu entorn.

A nivell intern, hi havia força veus crítiques amb la política del president i de la parcel·la esportiva a l'hora de renovar jugadors. Un dels que ho va dir públicament va ser Carles Tusquets, llavors president de la comissió econòmica, que va denunciar reiteradament a l'assemblea que la massa salarial s'havia disparat de manera "preocupant". Unes observacions que li van costar una discussió molt pujada de to, amb insults pel mig, amb Enrique Tombas, segons recorden alguns dels presents.

En un món ideal, sense coronavirus i amb el Barça augmentant la facturació com l'espuma –va superar els 1.000 milions d'euros–, les advertències dels crítics no tenien gaire recorregut a les oficines del Camp Nou. No hi havia problemes de tresoreria i, si a última hora calia fer alguna operació per tancar els números, sempre apareixia algun club com el València –l'intercanvi entre els porters Neto i Cillessen– o el Juventus –el canvi de migcampistes entre Pjanic i Arthur– per solucionar-ho. "Eren contractes que estaven fora del valor de mercat. Ja ho estaven abans. El que passa és que ara, amb la pandèmia i la crisi econòmica, com que no es poden pagar, tothom ho ha vist", expliquen des de l'àrea econòmica.

Alba com a exemple

Avui, en canvi, es veu la magnitud de la tragèdia. L'exemple més clar és amb Jordi Alba, que va rebre una proposta per anar a jugar a Milà la temporada vinent... "però tan sols li oferien una quarta part del que cobra aquí", diuen fonts coneixedores del cas. Evidentment, no ho va acceptar. A l'actual directiva, que ja tenia la mosca darrere l'orella per la massa salarial, li va caure definitivament la bena dels ulls en el dinar de directives del clàssic del curs passat. Segons recorden, Florentino Pérez, el president del Madrid, va explicar la problemàtica que tenia amb Sergio Ramos i va desvelar la xifra que el futbolista reclamava. Els dirigents del Barça es van mirar entre ells pensant: "Però si aquí tenim jugadors menys importants que cobren bastant més!"

Jordi Alba i Leo Messi, en una imatge d'arxiu

Aquella renovació de Messi no només va provocar un efecte dòmino al vestidor, sinó que també va marcar el camí salarial de cara a les noves incorporacions, com la d'Antoine Griezmann. Un futbolista que la directiva preferiria vendre, però que no troba ningú que li pugui pagar el que cobra a Barcelona. Exactament el mateix que passa amb Coutinho i Umtiti. I fins i tot amb Dembélé, tot i que el seu cas és diferent, ja que tan sols li queda un any de contracte i, abans de marxar lliure, al Barça confien en poder-lo renovar. A la baixa, esclar.

Ara, amb la nova directiva, al Barça asseguren haver après la lliçó i els nous contractes s'adapten a la realitat actual. Però el problema són els heretats: representen un 110% de la facturació. De moment els jugadors més ben retribuïts no semblen disposats a renunciar al que tenen signat –s'esperen a veure fins a quin punt Messi es rebaixa el sou– i Laporta, com explicava l'ARA, no vol començar una guerra amb uns jugadors als quals es va abraçar mentre lluitava per tornar a la presidència. Els problemes venen de lluny, però amb la gestió actual tampoc se solucionen. Almenys, de moment.

stats