L’hora de la veritat per al Barça

A Lió, contra un rival dur, torna la Champions, la copa somiada per tot el barcelonisme

Els jugadors del Barça sortien a la gespa del camp de l’Olympique de Lió i aixecaven el cap per mirar les graderies. Un nou estadi, un nou escenari per al gran campió, que encara no s’havia estrenat en un dels estadis més moderns d’Europa. L’últim cop que el Barça va jugar a Lió, fa 10 anys, es començava a escriure la llegenda d’un equip que va elevar el futbol a un nivell mai vist abans. Era el febrer del 2009 i, al vell estadi de Gerland, el millor Lió de tots els temps no va poder amb un Barça que no va tenir el dia i va empatar a un gol. A la tornada, l’equip de Guardiola va fer miques els francesos.

“Aquella derrota ens va fer molt mal, espero que l’equip s’hi deixi l’ànima”, deia aquests dies Jean-Michel Aulas, president del Lió, recordant el dia que el seu equip, la nineta dels seus ulls, aquell Lió que va guanyar la lliga set anys seguits, va ser destrossat al Camp Nou. Molt han canviat els dos equips en aquests 10 anys. L’Olympique de Lió juga alliberat de pressió en una lliga tiranitzada pel PSG, amb l’únic repte de derrotar gegants amb un equip magnífic, però a priori inferior. El Barça, en canvi, camina com Sísif, arrossegant amunt i avall cada temporada la pressió d’haver de ser campió d’Europa. “Sentim pressió, ansietat i il·lusió”, deia Ernesto Valverde, sincer.

A Lió, la ciutat on els germans Auguste i Louis Lumière van encendre la flama que il·lusionaria tot el món i que es convertiria en el cinema modern, el Barça torna a la gran pantalla europea, a la Champions, la competició en què es decidirà la sort del projecte de Bartomeu i Valverde. Guanyar la “ copa más linda ”, com la va batejar de manera encertada i naïf Lionel Messi, significa ser etern. Quedar fora als vuitens de final o els quarts pot fer-ho trontollar tot. Al Barça la pressió és tan gran que no arribar a les semifinals sembla una fracàs, quan ser entre els quatre millors equips d’Europa és una fita utòpica per a la major part de clubs.

El fantasma de la derrota de Roma de la temporada passada, als quarts de final, segueix presidint el dia a dia d’un Barça en què Valverde va deixar clar que l’equip no es pot seguir mortificant amb aquell record. Però, fins que l’equip no arribi a unes semifinals, els fantasmes romans seguiran vius en un Barça que fa tres anys que no guanya un partit d’eliminatòries europees, amb partit d’anada i tornada, fora de casa. Des que va fer-ho al camp de l’Arsenal. “A la fase de grups ens deien que no fèiem gols a fora, i es van fer gols als camp del Tottenham i l’Inter”, va defensar Valverde, que no va pair gaire bé rebre una pregunta en francès en la qual es titllava el seu equip de defensiu.

El tècnic basc va insistir un cop i un altre en destacar les virtuts del Lió, un dels dos equips que encara no ha perdut a la Champions, després de plantar cara al Manchester City a la fase de grups. L’altre equip invicte, per descomptat, és el de Valverde. “El Barça és el favorit per guanyar la Champions”, deia Éric Abidal, poc col·laboratiu amb Valverde a l’hora de no carregar de pressió l’equip.

Al Lió, però, li encanta derrotar equips grans, com ha fet aquest any amb el City de Guardiola i el PSG. L’entrenador Bruno Génésio, de fet, va dir que “paradoxalment com més s’acosta el partit tinc més la impressió que som favorits. Hem de ser moderats. Podem fer-ho, hem demostrat que podem elevar el nivell contra els grans equips. Però també hem de tenir humilitat”.

El tècnic francès, que va descartar fer un marcatge individual a Messi, va obrir la porta a jugar amb cinc defenses i va afirmar que “el Barça pateix amb rivals amb aquest sistema”, una afirmació que Valverde va rebatre. “Es repeteix molt aquesta idea, però no és cert. El Sevilla va jugar amb cinc defenses i li vam fer sis gols. I l’Athletic va jugar amb defensa de quatre i vam patir”, va dir un Valverde que sap que el Lió tindrà la baixa d’un dels seus millors futbolistes, Nabil Fekir.

Al Barça Samuel Umtiti segurament serà suplent. El central francès, com Abidal, té un espai propi als accessos de l’estadi de l’Olympique de Lió, dedicats als grans futbolistes que han jugat a l’OL. Umtiti, recuperat, no hauria de moure de l’equip inicial ni Piqué ni Lenglet, en defensa. Al mig del camp, sense Arthur Melo, podria repetir Vidal, amb Dembélé a punt per deixar Coutinho a la banqueta en atac. La baixa d’Arthur, brillant en el partit al camp del Tottenham, condiciona un Barça que necessita alçar el vol fora de casa. “No em plantejo jugar pensant en el partit de tornada. Si surts a jugar pensant en la tornada pots perdre. Només penso en sortir a guanyar el partit”, va dir Valverde, que no va poder evitar, malgrat tot, parlar de la famosa derrota de Roma: “Llavors tothom deia que era el millor rival, i mira què va passar després de guanyar l’anada per 4-1. Fa molt que no parlem del partit de Roma, al vestidor. No ens podem donar més cops, fer-nos mal, parlant sempre de Roma. Tenim moltes ganes de tornar a jugar a la Champions. Estem preparats”, va sentenciar, conscient que arriba l’hora de la veritat.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF