Esports 21/04/2014

Els guardians de la mar

La reserva marina de Llevant demostra resultats malgrat la desídia institucional

Margalida Bonnín
3 min

Cala RajadaMés d’11.000 hectàrees de superfície marítima protegida s’estenen al nord-est de Mallorca i formen la reserva marina més gran de tota la Mediterrània. Aquesta no és l’única singularitat de la reserva de Llevant-Cala Rajada. Els seus impulsors foren els pescadors professionals de la zona que, en una inusual mirada cap al futur a llarg termini, apostaren per protegir l’entorn i així no acabar amb un recurs natural -el peix- que dóna per viure a 47 famílies de la confraria.

Set anys després de la seva creació, els pescadors constaten que els resultats són positius. “Amb menys hams i menys xarxes treim tant o més peix que abans”, diu Joan Mercant, patró major de la confraria de Cala Rajada. Tomeu Garau, també pescador, ho confirma: “Hi ha més peix i més gros”.

Ni control ni vigilància

Aquesta millora, però, no està registrada enlloc oficialment. Des de l’any 2011, ni la Conselleria de Medi Ambient ni el Ministeri (les dues institucions responsables) no en duen a terme cap tipus de seguiment científic a causa de la manca de pressupost. Els mateixos pescadors són els que s’encarreguen d’efectuar un control de les peces que capturen, anotant aspectes com la talla i els quilos en un quadern.

Sandra Mallol, biòloga del Centre Oceanogràfic de Balears que va efectuar el seguiment de la reserva durant els seus primers quatre anys de vida, indica que ja el 2011 s’havien registrat millores. “Els molls eren fins a un centímetre més grans, per exemple”, recorda. Els clubs de busseig també havien notat la presència de bancs més grans de peixos i més freqüència d’espècies com els anfosos, els corballs o els déntols.

Un altre aspecte que ha disminuït en nom de la crisi és la vigilància. “En principi, hi havia d’haver torns de 24 hores, però només n’hi ha un d’unes vuit hores al dia”, diu Mercant. Això significa que una altra vegada són els pescadors els que, en la mesura del que és possible, han de fer de guardians. “Trobam molts furtius”, diuen. Als vespres, a prop del cap de Ferrutx, on la pesca està totalment prohibida, sovintegen els llums davall l’aigua que evidencien la presència d’un furtiu submarí duent a terme la seva activitat il·legal i, d’altra banda, molt lucrativa.

A la manca de vigilància s’hi afegeix el fet que les infraccions no es paguen. “El personal, si no va acompanyat de la Guàrdia Civil, només pot obrir expedients i no posar multes”, diu Garau, i això fa que hi hagi reincidència.

Vigilància i més mesures de control són només algunes de les propostes que la confraria vol proposar en la propera reunió de la comissió de la reserva. D’aquestes, tampoc se n’ha feta cap des de 2011.

Història contra els elements

Els mesos de març i abril de 2007 es publicaren les ordres que establien els límits de la reserva marina d’interès pesquer de Cala Rajada i els seus usos permesos. La història d’aquest espai protegit havia començat set anys abans en un bar, en la primera reunió que Tomeu Garau va mantenir amb qui llavors era el cap de serveis de Recursos Hídrics del Govern Balear. Era l’inici d’uns anys de lluita contra els elements i pedagogia en una terra poc acostumada als límits.

La proposta era la següent: protegir una zona privilegiada per afavorir la regeneració i el desenvolupament dels recursos pesquers sostenibles i així preservar una manera de viure tradicional. Els pescadors establiren períodes per arts de pesca disminuint un 50% i de vegades un 75% tant el nombre d’arts de pesca com els dies per feinejar permesos. “Ho vàrem fer pensant en el futur, en els nostres fills”, apunta Garau.

Però la proposta no agradà a tothom. “Tots es van posar en contra nostra”, recorda. Quan el patró major diu “tots” es refereix als altres usuaris de la mar: pescadors recreatius del club nàutic, hotelers, submarinistes, bussejadors... “fins i tot els bars de nit de Ciutadella!”, apunta. “Ja em diràs què n’havien de fer, ells”, ho remata.

El conflicte d’aquells anys anà des dels insults pel carrer fins a l’atac a través dels mitjans de comunicació. El 16 de maig de 2007, un anunci a doble pàgina en un diari, que costà 3.000 euros al club nàutic, anunciava la “mort a Cala Rajada”.

Aquella imatge va quedar després forjada en el record de tots els qui lluitaren per la reserva, que avui en són els guardians.

stats