Els grups d’opinió que van fer fora Bartomeu volen que Laporta els escolti més

BarcelonaVuit grups d’opinió de l’entorn del Barça i tres precandidats a les eleccions, Jordi Farré, Víctor Font i Lluís Fernández Alà (Joan Laporta no va participar-hi directament), van reunir 19.532 signatures vàlides a principis d'octubre del 2020 per passar el tall del vot de censura contra el llavors president blaugrana, Josep Maria Bartomeu, i portar-lo a una votació que finalment no es va celebrar perquè abans va dimitir. Des d’aleshores, han passat moltes coses. Començant per una campanya i el triomf de Laporta als comicis. “El debat i les opinions són part de la història del Barça i avui sembla que això no s’afavoreix, que s’ha de deixar treballar. La tasca de reconstrucció és massa gran perquè només la faci la directiva”, opinen a l’ARA els del Cor Blaugrana, que es van personar com a acusació particular en el cas Barçagate. 

El mateix col·lectiu exposa que la seva “relació amb els altres grups, avui dia, és pràcticament inexistent”. El motiu és que a les eleccions van prendre “la decisió interna de no posicionar-se amb cap candidat” i, a causa d’això, van “ser objecte de dinàmiques i accions” que no els van agradar. També Ricard Faura, portaveu de Dignitat Blaugrana, el grup que va denunciar judicialment el Barçagate, evidencia tibantors. “Alguns que van ser molt actius ara no ho són tant o gairebé han desaparegut perquè es van alinear amb la candidatura de Laporta”, creu. “Ara mateix només tenim relació amb Manifest Blaugrana, liderat per Marc Duch, amb qui compartim amistat, i amb Faura, de Dignitat Blaugrana”, explica per la seva banda David Rodríguez, membre de La Resistencia del Palau. “Amb la resta no hi tenim relació i amb algun d’ells ni ganes perquè la sensació que ens va quedar és que alguns grups no van estar al vot de censura per treure la directiva de Bartomeu, sinó per aconseguir coses”, sentencia.

Més reunions amb el Barça

El març del 2023 es compliran dos anys des que Laporta va començar el seu segon mandat. Alguns dels grups han volgut deixar una mica de marge a l’hora de veure evolucionar el projecte. “La situació en què ens van deixar Bartomeu i companyia també ens obliga, per comprensió i respecte institucional, a ser una mica més permissius del que ens agradaria perquè tots entenem que el procés actual no és fàcil”, diu Duch. Però adverteix: “Això no durarà eternament”. I explica que la junta els ha convocat específicament a dues sessions consultives. “Una al maig, pels problemes sorgits al partit de l’Eintracht de Frankfurt, i l’altra ara [dimecres passat], amb motiu de la reforma dels estatuts”. En el segon cas, va ser una reunió oberta al conjunt dels socis. 

Els grups, però, consideren que és una xifra insuficient. “En la reunió de després del partit de l’Eintracht vam fer una proposta i la junta ens va escoltar durant una tarda, però aquella tarda no s’ha repetit. Estem a l’espera que ens tornin a convocar perquè així ens ho van transmetre”, informa Faura. A més, en relació a la reforma dels estatuts que la junta de Laporta està portant a terme, el portaveu de Dignitat Blaugrana diu que “el club” no ha citat els grups d’opinió per “treballar de forma coordinada”, que és l’oferiment que van fer. “No podem permetre que la Constitució de la nostra entitat redacti a la carta. I hem de defensar o ampliar les competències reservades al conjunt de la massa social per molt que el format d’assemblea pugui estar obsolet”, considera Marc Cornet, el portaveu de Seguiment FCB, que afegeix: “La relació amb la junta de Laporta és cordial i de confiança creixent, encara que des del sector de l’opinió imparcial encara costa trobar un lloc en un club massa ancorat en el maniqueisme”. Hi ha grups que han demanat reunions individuals amb la junta. És el cas del Cor Blaugrana, que va ser rebut per parlar del cas Barçagate. “Tot i que valorem molt aquesta instància, creiem que per al futur de l’entitat és clau no només escoltar els socis de tant en tant, sinó fer-ho de manera permanent”, apunten. 

També té relació amb el club La Resistencia del Palau. “Tenim contacte amb Xavi Budó [el director de l’àrea d’esports]”, informen. Però puntualitzen que han fet “crítiques al club” que els “consta que no han agradat” a la directiva. En aquest sentit, són clars: “Nosaltres no som de cap president, som del Barça. I quan s’ha de criticar alguna cosa ho fem. Hi ha gent que això no li agrada. Fa la sensació que hi ha grups que són d’un president determinat”. El Senyor Ramon, un altre dels col·lectius, encara espera que la junta de Laporta els rebi. “Hem demanat reunió amb Laporta i amb Elena Fort i amb cap dels dos hem concretat res”, explica Carles Agustí, un dels seus membres. 

Crear estructures de participació amb la junta de Laporta

“Seria molt important canalitzar l’energia dels grups perquè impactessin en el dia a dia del club. El Barça ho hauria de capitalitzar dins les seves estructures. Si no els grups seguiran existint, però amb una vida paral·lela”, opina Faura. En la mateixa línia s’expressa Agustí. “Vam aparèixer per quedar-nos, trobant altaveu davant les pràcticament nul·les possibilitats de participació que hi ha al club”. I el portaveu de Seguiment FCB, Cornet, avança que ja tenen “definides estratègies per plantar cara quan arribi el pròxim gran desafiament, evitar costi el que costi la transformació en societat anònima esportiva”. En aquest sentit, conclou: “Quan Laporta afirma que, mentre ell sigui president, el Barça no serà cap SAE, ha de saber que ens té al costat incondicionalment”.