Salvar el soldat Antoine

Barça

Griezmann a lloc

El francès torna al Wanda en ple procés d'adaptació a Messi i al Barça

Salvar el soldat Antoine / FIRMA FOTO

No juga al mateix i no juguen al mateix. Que Antoine Griezmann no fa les mateixes funcions ara com a jugador del Barça que quan estava a l'Atlètic de Madrid és obvi i ja se sabia. Un canvi d'equip sempre implica una transformació que té a veure amb l'estil del club, el context del rival, les expectatives i el rol dins d'una plantilla. Tan evident és que cal adaptació per passar del model Simeone al model Barça com que no és el mateix ser l'estrella d'un projecte que l'escuder d'un altre líder. Amb tot, sembla comprensible que estigui costant tant veure un Griezmann deixat anar i còmode, però quatre mesos i mig després del seu fitxatge l'aficionat blaugrana es desespera perquè no identifica el futbolista que durant cinc temporades va admirar en un altre equip. No veu aquell Antoine fresc i participatiu, aquell Antoine resolutiu i profund, aquell Antoine que s'inventava combinacions i traçava transicions letals. En canvi, veu un Griezmann ensopit, arraconat en una banda i defensiu. Aquest diumenge al Wanda Metropolitano el creuament de versions de Griezmann –entre el record i el present– serà encara més palpable, i si acumula una sèrie de minuts sense tocar la pilota i baixant a tancar files dins del 4-4-2 més d'un seguidor matalasser no entendrà com pot jugar al Barça sense passar més per ell. El que era inimaginable quan era jugador de l'Atlètic, ara és una estranya rutina que ja ha començat a generar rum-rum entorn la seva figura.

3 Xuts

A l'Atlètic, Griezmann xutava tres vegades i donava dues passades clau per partit. Ara al Barça no arriba a un remat i mig i fa menys d'una passada determinant.

L'encaix de l'atacant francès al Barça segueix sense tenir una solució convincent. Griezmann ha passat de xutar tres vegades, donar dues passades clau i tenir una participació de més de 40 tocs per partit a un xut i mig, menys d'una passada i 35 tocs. Contradictòriament, on són millors les prestacions és en l'aspecte defensiu: Griezmann fa més intercepcions, refusos i faltes com a blaugrana que com a matalasser. Està clar que el seu rol no és el mateix en un equip i en l'altre.

El tèrbol inici de temporada de l'equip culer tampoc va ajudar a guanyar temps d'adaptació. Griezmann va haver de ser l'únic atacant pur per les baixes de Messi, Suárez i Dembélé en el primer mes de competició. Se li va reclamar un lideratge que, en condicions normals, no li havia de tocar. El que va passar no era real. No era real un trident format per Griezmann, Carles Pérez i Rafinha o Ansu Fati. Valverde ho sabia, i el mateix Antoine també. Griezmann va haver de tirar del carro amb un punt d'autocensura, conscient que ell havia arribat al Barça per ser un complement, no un cap de files. Tres dels cinc gols que porta aquest anys els va fer en aquest període de lideratge forçat.

I això que tot era nou per al nou nou. En aquelles primeres setmanes Griezmann va haver de recuperar de l'oblit el que era jugar com a davanter solitari i es va veure un jugador a mig camí entre la necessitat d'aportar profunditat (feina que a l'Atlètic li feia l'altre davanter centre) i la voluntat d'entrar en la dinàmica d'un joc combinatiu que no s'assemblava en res a la manera com havia estat atacant els últims anys.

"Messi és un passador extraordinari, i Griezmann és un jugador que es desmarca molt bé. Només cal trobar el timing adequat"

Ernesto Valverde Entrenador del Barça

Superat aquest tràngol, l'adaptació ha continuat i s'ha reclamat a Griezmann que recordi el seu jo del 2013, quan es movia per banda esquerra a la Reial Societat. Valverde ha procurat que el francès actuï sense cotilles, alliberat de les funcions específiques d'un extrem, però la falta de continuïtat de Jordi Alba tampoc l'ha afavorit per fer-se seva la posició. Ha jugat 13 dels 17 partits, decantat al pic esquerre.

Dimecres, contra el Dortmund, la connexió Messi-Griezmann va viure alguns episodis de llum que il·luminen el barcelonisme cap a horitzons més optimistes amb el seu futur trident. Ernesto Valverde segueix receptant paciència. "És qüestió de temps [que s'entenguin millor]. Messi és un extraordinari passador, i Griezmann és un jugador que es desmarca molt bé. Només cal trobar el timing adequat", deia l'entrenador. Demà a la nit Antoine tindrà dues coses al seu favor: la primera és que se sap les distàncies del Wanda de memòria; la segona, que l'Atlètic és la segona víctima preferida de Leo Messi. Sembla la millor combinació per sentir que Griezmann, per fi, ha trobat el seu lloc.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF