Una gran decepció enmig d'un gran any
No ha pogut ser. La crueltat del gol en temps de descompte, la il·lusió de veure'ns tan a prop d'una final que, a sobre, obria les portes de Cornellà a Europa, l'esperit de Clemente fent-se present en el gran Pochettino i enviant Laurid... Verdú a la banqueta. La de dimarts va ser una mala nit que ens va deixar ben tristos.
Ara bé, més enllà de la justa eliminació, aquest partit va tenir alguns ingredients que han quedat ocults per la sorpresa i per l'enèsim partit del segle. Entre d'altres, l'íntima unió entre l'Espanya més rància i la Catalunya més pura. La simpatia (o el silenci) pels calbots i les trompades d'un tal Pablo Infante amb butlla arbitral i mediàtica guanyada a base de negar hipoteques. El populisme demagògic de presentar l'enfrontament com el d'uns nanos de poble (mitjana d'edat: prop dels trenta) contra uns poderosos i experimentats professionals (mitjana d'edat: 23 anys).
El disgust i els seus efectes col·laterals, però, no han d'enterbolir la gran temporada que està fent l'Espanyol. Al mes de setembre, després de la marxa d'última hora de Luis García i, sobretot, d'Osvaldo tots els pericos hauríem signat trobar-nos al final de la primera volta en la situació en què estem: eliminats de la Copa i cinquens a la Lliga a tres punts de la Champions. Molts de nosaltres buscàvem tres equips que ens asseguressin una permanència que no vèiem gens clara. Tenim l'equip més jove de la Lliga, tots els golejadors lesionats, un jugador que semblava insubstituïble que es perd gairebé tota la temporada i uns deutes que ens ofeguen. I malgrat tot, som on som, fem un futbol de qualitat i hem viscut moments de màxima emoció -alguns de ben recents-. Això no ens ha de portar al conformisme, però tampoc a convertir la superació de les expectatives en una normalitat des de la qual crear-ne de noves amb la màxima exigència.
El que està fent Pochettino i els seus jugadors té molt mèrit i me'n sento orgullós. L'accident amb el Mirandés és només això: un accident. Jo crec en ells i estic segur que dimarts van dormir tan malament o pitjor que jo. Per tot això i moltes altres coses ara és el moment d'estar al costat de l'equip, de no xiular cap jugador i de no buscar problemes on no n'hi ha. Estic segur que no els fallarem. Car d'aficionats com nosaltres en són parits ben pocs.
