25/04/2021

El got mig ple de Koeman

2 min
Ronald Koeman

Un Barça de 45 minuts. Més ben dit, un Barça de dues cares. La primera meitat dels blaugranes a La Ceràmica va ser un homenatge a Johan Cruyff el dia que es complia el 74è aniversari del seu naixement. A la segona part, el joc poruc i contemplatiu de l'equip, que fins i tot contra deu va preferir fer un pas enrere en lloc d'anar a fer sang, va fer baixar molt el suflé. Però en aquestes línies intentarem quedar-nos amb el got mig ple i fer una lectura positiva del triomf contra el Vila-real, perquè al final parlem d'una victòria en un estadi complicat i, això, en aquest moment de la temporada i tal com està de viva la lluita per la Lliga, pesa molt.

No obviarem, però, que després del partit Koeman va voler vestir el pas enrere del seu equip com una decisió "intel·ligent". "A la segona part hem dit d'abaixar una mica més les línies i estar més junts. Hem estat llestos per controlar el partit", va valorar l'holandès per explicar el coitus interruptus que va representar la segona meitat després dels adrenalínics primers 45 minuts. Una definició de control contradictòria, perquè el Barça va deixar créixer un Vila-real en inferioritat. La tralla que porten els jugadors habituals de l'onze i el cansament per haver jugat dijous a l'intempestiu horari de les deu de la nit van ser uns dels altres factors que va esgrimir el tècnic per justificar el seu conservadorisme al segon temps. En definitiva, Koeman va optar per acabar el partit amb quatre centrals damunt la gespa -Mingueza, Araujo, Piqué i Lenglet- i administrar el marcador més que ampliar-lo. Una decisió que costa d'entendre però que, en part, també ens recorda les pors d'un passat recent i que el Barça, ple de jugadors joves, és un equip en construcció.

I per passat recent em refereixo a les runes del 2-8 de Lisboa a l'agost. Sembla que faci molt, d'aquell funest dia en què el Barça va ser la vergonya de l'elit futbolística, però si llavors ens haguessin dit que a sis jornades per al final d'aquest curs dependrien d'ells mateixos per guanyar la Lliga i tindrien la Copa al sarró, crec que molts no ens ho hauríem cregut. A Koeman no sembla que li molesti gaire acabar un partit sent més contemplatiu que protagonista, però, un cop més, si es fa l'exercici de mirar una mica al passat més recent i es pensa en com ha canviat de cara l'equip, l'holandès s'ha guanyat que, de moment, se li perdonin alguns pecats.

Permetem-nos, doncs, una lectura una mica optimista -els tres punts a La Ceràmica poden valer or- i quedem-nos també amb el partidàs de De Jong, que Griezmann va tornar a ser transcendent i que, després de rebre una esbroncada de campionat, Mingueza va repetir com a titular. I, en tot això, Koeman hi té a veure.

stats