BarcelonaLa primera meitat del Barça va ser una delícia, futbol fi per esquivar un Màlaga físic que, quan va voler embrutar el partit per aturar els culers, ja anava un parell de gols per sota en el marcador.
Va dir Clemente a principis d'any que l'avorria el joc del Barça "quan no profunditzava, quan no movia la pilota amb rapidesa". Ahir segur que va gaudir, perquè l'equip de Guardiola va ser vertical, àgil al toc, imparable des de la segona línia. Sense un punta fix a qui marcar, el Màlaga es va trobar amb una línia de cinc homes en defensa que, tot i veure'ls venir, no va saber com ni per on frenar els atacants del Barça quan arribaven en carrera. S'hi va animar tothom. Abidal, sobrat de confiança; Iniesta, amb més protagonisme ofensiu que mai; Villa i Pedro fent diagonals des de la banda; Messi al trot per la frontal; Xavi apareixent per fer aquella última paret que sembla impossible...
Posició i moviment
Aquest Barça té el do de fer una exhibició de futbol cada diumenge i fer-la amb naturalitat. Com si golejar fos la cosa més fàcil del món. I té un altre do, encara molt més difícil, que és fer cada diumenge els mateixos moviments, els mateixos automatismes, i que els equips rivals caiguin derrotats com si fos la primera vegada que senten a parlar d'un rondo, o del trinomi creació-ocupació-aprofitament d'espais.
El secret del gol, diuen, no està en ser en zona de remat, sinó en arribar-hi. Entrar en carrera. Ho saben tots els davanters. Per extensió, en aquest equip ho saben tots els futbolistes, conscients que tard o d'hora tindran la seva ocasió davant de porteria perquè el futbol total blaugrana implica tots els futbolistes en cadascuna de les tasques de l'equip, sigui ofensiva o defensiva. Així, Iniesta va fer el primer avançant sol fins a la frontal i rematant a la primera, mentre tothom ocupava l'àrea. Villa va fer el segon i el quart, incorporant-se dins l'àrea des de l'esquerra, i Pedro va rematar la golejada del primer temps, caçant en carrera un refús a xut d'Iniesta. En aquesta obsessió blaugrana per aparèixer constantment, oferir una línia de passada o ser el primer en pressionar quan es perd la possessió, els andalusos van caure marejats, hipnotitzats per un Barça que satura, de tant que recarrega les seves combinacions en atac.
Afellay va tornar a tenir deu minuts per intentar acoblar-se al joc del Barça. El seu principal problema va ser el mateix que tenen els rivals: interpretar els moviments dels seus companys per no tenir la sensació de destorbar, d'ocupar una zona que havia de quedar lliure per aprofitar-la després. L'holandès va estar atent per anar a la pressió amb intensitat i va fer una bona centrada a Bojan.
