El Girona es reserva les proeses per a la Lliga (1-2)

GIRONAEl Girona ha respirat esperança molts cops, però normalment quan ho ha fet en dates importants ha acabat amb el cor trencat. A la Copa és diferent: no té res a perdre, se sent alliberat. Carregant-se el Puertollano, l’Osca i l’Osasuna, les expectatives estaven més que completes. La derrota contra el Rayo (1-2) no és cap trauma, malgrat que va impedir igualar el seu sostre històric a la competició, en què només ha disputat un cop els quarts. Cristhian Stuani va fallar un penal que hauria portat el duel a la pròrroga.

Sense gran part dels titulars, el tècnic madrileny va continuar apostant pels futbolistes que han arribat fins aquí. Demostra sentit comú Míchel, que defensa el seu model de joc amb independència de qui l’executi. Un cop més, va haver-hi protagonisme per al planter, amb Arnau, Kebe i Artero. Cap ànim de revenja envers els homes d’Iraola, tot i que el mes de juny passat van barrar el pas de Primera. La guerra del Girona és contra ell mateix.

Montilivi va somiar durant una bona estona. Un gol de Bernardo, executant a la perfecció una jugada d’estratègia, va situar les revolucions al límit. Però l’equip blanc-i-vermell no és l’únic que té fantasies. També les té el Rayo, que va capgirar el marcador mitjançant Sergi Guardiola. El davanter va glaçar l’estadi al límit del descans, amb una gran volea. Tanmateix, el gol còmic arribaria a l’inici del segon temps, després que Kebe no calculés bé una assistència a Juan Carlos. Guardiola només va haver de posar la cama. Samu i Stuani van ser cridats a files, es va fer un pas endavant i Bernardo va forçar un penal que Luca va aturar a l’uruguaià. També van anul·lar un gol per fora de joc a Pablo Moreno al descompte. Les proeses queden pendents per a la Lliga, que és on el Girona les ha de fer realitat.