El Girona crida ben fort que s’allibera de les cadenes (1-2)

GIRONAHi ha moments en què has de decidir si vols deixar empremta i de quina manera ho vols fer. El Girona s’ha alliberat, trencant les cadenes que el tenien immòbil, i se situa, amb la seva victòria a Anoeta (1-2) a només tres punts de la zona de play-off d’ascens a Primera. Ignorat a les primeres jornades, ara al Girona se l’escolta. Perquè no cal que tot sigui un desastre per canviar. El següent pas és que li parlin de vostè. L'últim serà fer història.

I això que la primera part ha sigut una castanya, amb un Girona plantat, esperant que la Reial Societat B, un club senyor que fa uns dies va enviar una carta a Terrats, lesionat de gravetat, desitjant-li una ràpida recuperació, es plantegés fer alguna cosa més que les típiques passades de protecció que no serveixen per a res. L’equip de Míchel ha aconseguit tallar la monotonia cada cop que ha pres la pilota, que tampoc ha sigut complicat, veient la parsimònia local, que a sobre ha provocat el gol còmic de la jornada: en un córner servit per Aleix Garcia –majúscul en la distribució– sense perill, Ayesa, el porter, s’ha equivocat de cantó i ha rebutjat cap a dins. Coses que passen quan el vent bufa a favor, com ho demostra la inèrcia blanc-i-vermella, que en les últimes set jornades ha sumat 16 dels 21 punts en joc, lligant cinc triomfs, un empat i patint només una derrota.

Els gironins no han mostrat cap senyal de debilitat, perquè a còpia de drames tenen impregnat al seu cos que no es pot donar res per fet abans d’hora. Amb ofici i sense estar gaire exigits, no l’han espifiat; tal com ha passat altres vegades. Un símptoma de la unió que es respira al vestidor, en què la inexplicable allau de lesions ha produït que tots hagin assumit un grau de responsabilitat més gran. Si li toca jugar a Juncà, Juncà respon encara que faci temps que no competeixi. Si li toca a Kebe, tres quarts del mateix. Tothom està preparat perquè tothom és important.

Penal discutible xiulat pel VAR

Potser al Girona, beneficiat per la fluïdesa de Baena, el millor intèrpret de la filosofia que vol Míchel, se li pot recriminar que no hagi sentenciat abans, sobretot en dues ocasions de Stuani i Bustos, tots sols però incapaços de foradar la xarxa. Ha acabat marcant Bernardo, en una rematada de cap, i s'ha confirmat que l’equip ja és a la part alta de la Lliga. No sense certs interrogants, perquè el VAR ha assenyalat com a penal una acció discutible d'Aleix que Roberto López ha aprofitat per marcar. Però el Girona ja ha arribat a dalt i està disposat a quedar-s’hi.