L’ALTRA MIRADA

Un gir de 63º amb finançament col·lectiu

Andrea López juga a futbol amb una escoliosi, una deformació a la columna vertebral

Molts emprenedors utilitzen el micromecenatge per finançar projectes personals. Ara, l'Andrea López (La Llagosta, 1996) fa un pas més per aplicar-ho en el camp de la salut. Juga a futbol des dels 8 anys. Des dels 14, ho fa amb dolor a l’esquena. A aquella edat li van detectar escoliosi, una patologia causada per la deformació de la columna vertebral. Llavors, la desviació de la seva columna era de 45º, una curvatura prou important per advertir-la que estava al límit de l’operació, una opció que va descartar. “El meu cos no m’ho demanava. El metge em va dir que tenia sort d’haver fet esport, perquè si no segurament la meva musculatura no m’hagués aguantat tan bé la columna”, explica. “A part, l’opció que em plantejava la Seguretat Social no em convencia”.

La solució que finança la sanitat pública consisteix a posar dues plaques de titani a l’esquena per aguantar la columna i corregir la desviació, un mètode, però, que redueix dràsticament la flexibilitat. “No em podria aixecar del llit cap endavant com tothom, sinó que m’hauria de posar de costat per recolzar els peus a terra”, explica. “Seria un canvi de vida total, entre altres coses perquè no podria tornar a jugar a futbol ni treballar del que m’agrada. I tinc 23 anys!”, diu queixant-se.

En 10 anys, la desviació li ha augmentat fins a 63º, una curvatura que l’ha obligat a canviar de feina i, evidentment, a deixar el futbol. “Tot el que sigui forçar una mica l’esquena, el meu cos ho nota. I ja m’han avisat que això no pararà, tot i que no sabem a quin ritme”.

L’escletxa privada

L’Andrea es negava a perdre, a la seva edat i per sempre, la plena mobilitat de l’esquena, però el dolor havia arribat a un punt que la via quirúrgica era insalvable. Va ser llavors quan, buscant alternatives, va conèixer el mètode ASC (Anterior Scoliosis Correction), que en lloc de posar-te unes barres rígides, et posa unes cordes que actuen com els bràquets de les dents, és a dir, remodelen sense fixar, afectant menys la flexibilitat i amb una recuperació més ràpida. Aquest mètode, però, no el cobreix ni la Seguretat Social ni la mútua de la Federació, perquè no és una lesió esportiva, i el problema arriba amb el preu: 53.500 €.

Després de parlar-ho amb altres persones que havien passat pel mateix, va decidir obrir un projecte de micromecenatge on tothom pot fer una aportació econòmica per alleugerir els costos. “Els meus pares demanaran un préstec per afegir la diferència. Com més petit pugui ser, millor. Són mileuristes i el preu ens queda una mica gran”, explica esperançada. “La meva mare, perquè no em preocupi, em diu: «Tu pensa que ens comprem un Mercedes per a tota la vida». Però sempre tens l’angoixa de saber que ho pagaran durant molts anys”.

El seu equip, el FB Montcada, i els seus amics, també estan recollint fons per tirar endavant el projecte vital de l’Andrea, que no només té l’esperança que la seva lluita serveixi per millorar la seva qualitat de vida, sinó també per donar ressò a un mètode pioner que creu que la Seguretat Social hauria de pagar, si més no parcialment: “Et donen una solució, però havent-hi altres mètodes menys invasius, potser no és la més adequada. Crec que s’haurien de plantejar pagar-ne una part perquè la gent pugui optar-hi sense arribar a la desesperació ni haver d’hipotecar-se com jo”.

Si tot va bé, s’operarà a finals de mes i molt aviat podrà tornar a calçar-se les botes, tot i que té clar que aquest projecte no és per tornar a jugar a futbol, sinó pel que comporta conviure diàriament amb el seu dolor: “No només t’afecta físicament, sinó també psicològicament. Espero que aviat tothom pugui optar per aquesta opció sense haver de patir pel tema econòmic”.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF