25/03/2012

La gespa: no hi ha dret

2 min
Andrés Iniesta tracta de protegir la pilota al camp del Mallorca.

La Lliga que té els quatre millors jugadors del món, la Lliga que té els dos millors equips del planeta, no s'hauria de poder permetre tenir algunes llacunes que fa setmanes que denunciem: un Comitè parcial i caducat, una Federació antiga i resclosida o uns àrbitres que encara no tenen un criteri unificat quan un jugador toca la pilota amb les mans (ahir van expulsar Thiago per unes que no ho eren).

Però també és una vergonya que hi hagi estadis de Primera Divisió que tinguin una gespa que té més a veure amb la lliga albanesa o boliviana que amb la Lliga de les Estrelles. S'entén que un dia pot gelar a Pamplona i que el terreny de joc quedi dur, irregular i lliscant. No s'entén, en canvi, que la LFP no proposi unes condicions mínimes d'estat de la gespa. Igual que hi ha un màxim i un mínim de distància de terreny de joc, també hi hauria d'haver un estàndard homologable de nivell de gespa. No podria estar ni massa humida per reg, ni massa seca, ni massa alta, ni massa desigual i plena de sotracs...

Ahir, a Mallorca, la pilota no rodava, anava fent botets. Impresentable. I aquest terreny impedia el joc de toc del Barça. Els jugadors no estaven còmodes. Dubtaven. Desconfiaven de la trajectòria de la pilota. No sabien mai quina drecera estranya els agafaria en el control o en la passada curta. En comptes de jugar a un toc, havien de fer-ho amb un mínim de dues passades. Estaven incòmodes, insegurs, més pendents de conduir la pilota que de les cames dels rivals.

En aquestes condicions, vergonyoses i lamentables, les parets eren impossibles i, d'aquesta manera, la victòria d'ahir a Palma té encara més mèrit. A Andrés Iniesta, Thiago Alcántara o Leo Messi se'ls penalitza molt amb un camp així. Massa.

L'equip local, per mirar d'igualar les condicions, es carrega l'espectacle pel qual el públic ha pagat una entrada i l'espectador paga la quota d'un abonament de televisió. Joaquín Caparrós va buscar el seu avantatge i, d'aquesta manera tan típica de Javier Clemente de fa 30 anys, va mirar de perjudicar el joc del rival. Però ni així.

Tant per tant, perdre amb honor, en igualtat de condicions i garantint que l'espectacle es desenvolupa sobre una catifa, tallada com pertoca, que hauria de tenir qualsevol camp de Primera Divisió.

Tres punts més

En aquest terreny, Alexis Sánchez, acostumat a jugar en prats de tota mena, va arrencar una falta i va rematar de cap un gol en l'últim centímetre. Ni ell és conscient que la va tocar. L'àrbitre tampoc. L'acta diu que donen el gol a Leo Messi. De falta directa. Millor. Tres punts més, una jornada menys. Dissimulant que volem guanyar la Lliga fins al final.

stats