GRANADAReaccionant ràpid a l'empat amb regust de derrota davant del Sevilla, el Barça va alçar el cap amb un triomf còmode a Granada, on l'escut del Barça tornava 35 anys després de l'últim partit oficial entre els dos clubs. Segurament es va jugar millor dissabte davant dels sevillans que no pas ahir, però els resultats acaben sent més balsàmics que no pas les impressions. Tot i que les impressions serveixen de molt a entrenadors com Guardiola.
Amb un ritme una mica lent i davant d'un Granada ordenat en defensa però absolutament inoperant en atac, el Barça va omplir l'expedient del partit amb la preocupació per l'estat físic de Pedro, lesionat als lligaments d'un turmell durant la segona part, just abans de l'expulsió del local Jaime Romero. Guardiola, de fet, ja havia advertit a la prèvia del partit que el que més li preocupa no són les lesions en si, sinó el ritme de partits, que en pot provocar encara més. I ahir li va tocar a Pedro.
Atacant de manera ininterrompuda un rival tancat que somiava a tenir la mateixa fortuna que el Sevilla, el Barça va tornar a notar el pes d'aquest calendari a les cames. El Granada sabia que si ahir sumava un punt aquest partit es recordaria d'aquí 20 anys als bars de tapes de la ciutat. I els jugadors s'hi van deixar la pell. El Barça, en canvi, afrontava l'enèsim partit contra un rival ultramotivat i ultradefensiu. Un Granada que acabaria amb 9 homes tot i no ser un partit gaire dur. Si els locals van acabar maleint César Muñiz Fernández per les targetes vermelles i dos fores de joc, els blaugranes van enfilar-se a l'avió de tornada conscients d'haver guanyant per pocs gols pels mèrits fets, però també segurs de no haver ofert al públic local la millor versió del campió d'Europa.
Malgrat que el Granada és un equip lluitador, reflex dels crits i moviments espasmòdics del seu tècnic, el partit d'ahir es presentava com un escenari ideal per fer alguna rotació. Iniesta i David Villa van seure a la banqueta i Guardiola va donar galons d'estrella a Isaac Cuenca. El jove de Reus, en qui el tècnic de Santpedor confia cegament, va exercir d'obrellaunes per l'esquerra, amb Pedro atacant per la dreta. Cuenca, de fet, no deixa de ser una versió més tímida però amb més tècnica del canari. Dos joves que es deixen la pell pressionant, perseguint cada pilota i amb la missió ahir d'obrir el camp atacant per l'exterior dels laterals locals, per tal de generar espais allà on Messi i Cesc els aprofiten: pel mig. El retorn de Fàbregas a l'equip titular va reactivar la complicitat del d'Arenys amb Messi. Plegats van fer-se un fart de buscar forats a la defensa local, però l'última línia defensiva granadina va jugar un gran partit. Al Barça li va faltar trobar més forats aquí, perquè al mig del camp manava un imperial Busquets.
El Granada, tancat sobre el seu camp i incapaç de sortir a la contra per la gran pressió del Barça, va fer l'impossible per tapar les línies de passada dels blaugranes, i només va tenir una mica de vida quan Jaime Romero es va fer expulsar a la segona part. Intentant que el cor arribés allà on no ho feien la raó i les cames, els homes de Fabri van saber mantenir-se dins del partit, tot i que Valdés ja s'acosta als 700 minuts sense encaixar un gol. Ahir va ser un espectador més.
El Barça tampoc va xutar tant com altres cops, tot i convertir el partit en un rondo sense fi. A la primera part es van provar alguns xuts en posicions complicades (Messi, Cuenca i Pedro de cap van fregar el gol), però només Xavi va saber traduir tant toc de pilota en un gol gràcies a un magistral llançament de falta. Una petita obra d'art del capità blaugrana després d'una falta que havia forçat ell mateix.
El Barça va buscar amb insistència el gol balsàmic que portés la tranquil·litat durant un segon temps en què Messi va veure com un defensa local li treia el gol de sobre la línia de gol. Convertit en un corcó que no deixa de picar pedra, l'argentí es va associar bé amb els companys i es va escapar de l'ombra de l'individualisme, però es va quedar sense el premi d'un gol que es resisteix des de fa tres partits.
El rival, amb 9 homes
Malgrat que el Granada va protestar amb raó un fora de joc inexistent a Geijoo que hauria pogut deixar el davanter local sol davant de Valdés, el Barça mai va perdre el control d'un partit que va acabar sent una qüestió d'honor per als granadins, encaparrats a protestar cada falta com si fos un crim. Benítez, de fet, va acabar expulsat ja en temps de descompte per protestar un altre fora de joc dubtós. La frustració local es va traduir en aquests xiulets a l'àrbitre. I la frustració del Barça, en la cara d'uns jugadors tant competitius que ahir van marxar pensant que el 0-1 era poc premi. Perquè el Barça sempre en vol més.
