Futbol

La pandèmia, un nou mur que ha d'enderrocar el futbol femení

Les afectacions a les escoles poden ser devastadores i aturar l'evolució de l'esport

Un partit entre els equips cadet del Girona FC i el Barça de la temporada passada / GIRONA FC

Anar a jugar a futbol després de l'escola. Aquest moment de rauxa amb els amics. Les ganes que arribi el cap de setmana per poder jugar, divertir-te i competir. Ara, això és una quimera. Des que el covid va arribar a les nostres vides, per desgràcia, els moments d'oci han quedat reduïts al mínim exponent. Els entrenaments i les competicions es van aturar de nou a finals d'octubre per decisió de la Generalitat. La mesura, que té com a principal objectiu aturar la propagació del virus, ha afectat milers de nens i nenes que han vist truncada la seva formació. Tot i que aquesta decisió ha tingut incidència en tots els esports i categories, n'hi ha que n'han sortit més damnificats.

El futbol femení fa anys que està en una lluita constant amb l'afany de millorar, obtenir reconeixement i normalitzar una realitat que ja comença a arrelar-se a la societat. Avui en dia, les dones tenen un paper molt actiu i present en el món de l'esport, i la demostració que en aquest sector no hi ha cabuda per a la discriminació es fa cada cop més palesa. És per això que la creació d'escoles de futbol en clau femenina, una cosa que fa un temps era impensable, ara, a mesura que els clubs hi van apostant, s'ha tornat una realitat.

La pandèmia, però, ha aturat aquesta evolució en sec. "Tal com està el futbol femení, en creixement continu, potser sembla una ximpleria, però és llençar un any, i costarà molt recuperar-lo. Tot aquest creixement que hi havia s'aturarà. Una temporada és molt difícil de recuperar", explica Xevi Bonet, entrenador del juvenil A femení del Girona FC. El club gironí ha apostat fort aquest any per la formació de les joves futbolistes. "Està sent molt difícil, la veritat. Intentem posar una mica d'ordre, però la veritat és que és molt complicat. Les jugadores, com aquell que diu, des del març que va començar l'afectació pel covid i es van haver de confinar, han jugat dos partits", confessa Joan Carles Sánchez, coordinador del futbol femení del conjunt blanc-i-vermell.

Ja sigui per als clubs que fa poc han creat la seva escola en clau femenina o per a aquells que són pioners, la situació és greu. "Si la situació s'allarga, pot arribar a ser extrema. Aquesta situació demanda que tothom s'adapti. Nosaltres no gastem per sobre del que no tenim. En aquest sentit som bastant humils, i el que deixem de guanyar no s'invertirà. Jo crec que més o menys ho podem salvar. Ara, si això s'allarga molt més d'un any, no sé què passarà", explica Xavi Miracle, director esportiu del CE Sant Gabriel. L'equip de Sant Adrià de Besòs és el primer de tot l'Estat que va crear l'escola de futbol femení, a finals del segle passat. Les han vist de tots colors, però el que pot provocar aquesta pandèmia no havia passat mai: "Hi poden haver generacions perdudes. Es queden sense jugar i perden la seva etapa formativa i possiblement no poder assolir algun fitxatge en algun club amateur o de més nivell. Si no poguéssim fer la lliga amb un mínim d'uns 15 partits, jo crec que sortiran amb menys força. No els podran veure altres clubs", analitza Miracle.

Els equips més grans també viuen aquesta situació, tot i que la poden afrontar de maneres diferents. "És possible que una jugadora s'ho pensi abans de venir a jugar. Poden dir: «Per anar-hi una setmana i després parar un mes, em quedo a casa jugant o mirant la tele». És cert que nosaltres tenim la sort que estem al Girona i que segurament ho patim menys que altres clubs, però nosaltres també ens hem d'estrènyer el cinturó. Al futbol fan falta tots els clubs, no només els grans. Nosaltres vivim dels petits, també", relata Sanchez.

Cada nena que juga a futbol és un pas endavant en la lluita diària del futbol femení. "Es perdran nenes i cadascuna d'elles és indispensable per al creixement del futbol femení", reforça Bonet. "Jo tinc una nena de cinc anys que aquest any estava començant perquè li feia gràcia el futbol, i ha fet només quatre entrenaments. Segurament, quan acabi l'any, ja no voldrà tornar a jugar a futbol", relata. Aquesta conjuntura es repeteix a totes les entitats. "Nosaltres hem perdut un equip i mig: tot el benjamí que teníem l'any passat competint, i també l'escoleta, on teníem sis nenes. Hem perdut els dos equips. Sobretot és per la por dels pares als contagis. Les nenes són petites i són d'una edat en què interactuen molt amb els seus avis, i esclar, és un risc. També afecta que no sabem si competiran o no, ni quines condicions d'entrenament podem oferir. Això posa en una situació molt complicada els avanços fets al futbol formatiu femení", relata Jordi Magro, coordinador del CE Seagull Badalona.

La gestió econòmica dels clubs tampoc és senzilla. La majoria d'entitats subsisteixen amb les subvencions públiques i les quotes mensuals, i, arran de la pandèmia, aquestes han desaparegut o minvat de forma important. Ara, per tant, caldrà fer els reajustaments necessaris perquè segueixin sent viables. "Tindrem moltes pèrdues. Estem valorant reduir les quotes, tot i que som un dels clubs amb la quota més baixa, però la intenció és adaptar-ho als mesos que entrenem i als que no. Estem veient fins a quan podem reduir i fins a quan podem aguantar", analitza Magro. "Seria una catàstrofe que després de 27 anys haguéssim de desaparèixer per com està la situació", afegeix Pilar Ruiz, presidenta del club badaloní. Per a ningú és fàcil gestionar la situació límit en què ens trobem. Per a cap esport, club o categoria, haver de fer malabars és satisfactori. Caldrà veure quan i com es podrà tornar a trepitjar la gespa perquè tot el que s'ha aconseguit no hagi estat en va.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF