L’ALTRA MIRADA

El gel torna a ser gruixut a Puigcerdà

El club ha passat d'estar a punt de desaparèixer a plantar-se a la final de la lliga espanyola

Dissabte passat el Club Gel Puigcerdà podia proclamar-se campió de Lliga per primer cop en 11 anys davant de la seva afició contra el totpoderós Txuri Urdin basc. El triomf a casa (5-3) del dia abans en el tercer enfrontament de la final havia revifat les esperances del públic cerdà i traslladava tota la pressió al Txuri Urdin, un conjunt que ha dominat amb mà de ferro les últimes temporades, ajudat per un pressupost generós, i que jugava la seva quarta final consecutiva. Els bascos, però, van imposar-se per 5-9 i van portar la final fins al cinquè i darrer matx.

La pista donostiarra decidirà el nou campió (21.30 h), una situació impensable per al Puigcerdà ara fa un any. Després d’estar rondant seriosament la desaparició per problemes econòmics i de veure’s enfonsat, no fa gaire, a l’última posició de la Lliga, el club ha renascut. “Tenim molt bones sensacions. Portem tres temporades treballant moltíssim i estem començant a recollir els primers fruits”, explica Tomàs Torrent, el president del CG Puigcerdà. “Tenim un equip molt jove i amb molt potencial que s’està acabant de polir en un temps rècord. Tenim Puigcerdà per a temps”, afegeix.

També es mostra optimista el seu tècnic, Salva Barnola, que considera que la planificació de la junta directiva amb el cos tècnic ha funcionat i que s’ha fet una estructura de plantilla molt bona. Barnola, que va agafar l’equip en un moment delicat, es mostra satisfet per l’evolució del seu equip: “Al principi es feia molt difícil competir, però vam donar la cara i de mica en mica la gent del poble ens va començar a donar suport”, recorda. Aquest canvi de rumb es va notar a la Pista de Gel de Puigcerdà, que va aplegar unes 1.400 persones en cada un dels dos partits a casa de la final.

La plantilla groc-i-negra s’ha desplaçat fins a la capital guipuscoana disposada a donar la campanada en l’últim partit de la sèrie, tot i que són conscients que el repte és difícil. “El millor de tot és que s’ha parlat d’hoquei”, valora Barnola. I és que la falta de recursos i reconeixement fa d’aquest esport un autèntic bloc resistent contra els múltiples obstacles que es troba per créixer, que engrandeixen, encara més, l’èxit aconseguit per l’entitat de la Cerdanya. “S’ha de continuar treballant igual, sense perdre el nord”, adverteix Torrent, que encapçala una junta directiva que s’ha marcat l’objectiu de ser “un club autosuficient tant amb els jugadors, que han de ser de casa, com econòmicament”. En aquest engranatge el treball en l’hoquei gel de base és una premissa irrenunciable. “Una cosa va lligada a l’altra. Si som capaços de tenir una escola d’hoquei potent i tenir nanos que vagin sortint des de baix, el club se sostindrà perfectament i tirarà endavant molts anys”, explica. El Puigcerdà és un dels clubs que millor treballen la base, amb sis categories i un creixement considerable en nombre de jugadors.

El femení, una aposta decidida

I, si tot va bé, aquesta estructura seguirà creixent a partir de la temporada que ve, quan se’ls unirà un equip sènior femení per fomentar, entre altres coses, que noies de totes les edats s’enganxin a aquest esport. “La idea és intentar aconseguir jugadores que siguin de prop i arrencar amb un primer grupet. A partir d’aquí es tractaria de fer el que hem fet amb el sènior”, avança Torrent. “Els primers anys tocarà lluitar molt i perdre algun partit, però al final, si som capaços d’engegar aquesta roda, igual que amb el masculí, el sènior femení es nodrirà de noies de la base i serà sostenible en els anys”. Resultats com els que han aconseguit aquest cap de setmana i projectes de futur com els que plantegen a Puigcerdà tornen l’esperança als entusiastes de l’hoquei gel, que esperen que amb onades de calor com les que han provocat arribant a la final de Lliga es desfaci el gel que porta tant temps fent de barrera.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF