El futur del futbol és femení
El futbol femení viu un moment pletòric. En els últims campionats de categories inferiors, tant Europeus com Mundials, Espanya ha quedat campiona del món i d’Europa sub-17, campiona d’Europa sub-19 i subcampiona del Mundial sub-20. Tot això és només aquest últim any, i ens serveix d’indicador que les coses s’han fet bé i que s’ha treballat molt bé des de baix. Recordo els meus europeus sub-19 -a la meva època no existia encara la categoria sub-17-, en què l’esforç i el premi era passar la fase de grups, i ara l’objectiu és guanyar els campionats.
El primer que fa pensar tot plegat és que s’hi està apostant, i que les noies i les nenes que fan el salt al futbol professional des de la base cada vegada estan més acostumades a competir. Gràcies a la feina que es fa i que s’ha fet a la base, ja sigui des dels clubs o des de les diferents federacions autonòmiques o estatals, el nivell de la Primera Divisió ha anat augmentant. Ens ha quedat molt clar que el que volem construir amb l’esport femení demana bons fonaments i no pas vendre fum, i per això aquest treball de la base és vital. És un peix que es mossega la cua. Si puja el nivell de la Lliga Iberdrola també augmentarà el nombre d’aficionats i espectadors, i al mateix temps augmentarà l’interès dels mitjans de comunicació, perquè els oients, lectors i espectadors demanaran informació sobre el que segueixen. És la manera d’assegurar-nos que el futur del futbol serà femení.
Ho crec de debò. L’altre dia vaig passar per davant del pati de la meva escola -on jo era l’única que jugava a futbol- i vaig veure que al camp jugaven a futbol i gairebé hi havia els mateixos nens que nenes. Això és el que em fa mantenir la il·lusió que les coses estan canviant, que els més menuts veuen amb tota la normalitat del món que poden compartir l’estona de pati plegats i practicant l’esport que els agrada.
Només em queda donar les gràcies i continuar animant tota aquesta gent que treballa des de la base, que creu en el projecte i en allò en què treballa. De la mateixa manera que cal animar les nenes perquè continuïn practicant aquest esport -o qualsevol altre que vulguin-, també cal animar i secundar tota la gent que està ensenyant tot el que sap a les nenes i les noies que juguen a futbol. Que el futbol femení visqui el moment que viu també es deu a la gent que ha treballat a l’ombra i en hores intempestives per fer-lo més gran. De tot cor, infinites gràcies.
