Futbol

"El futbol ens permet no sentir-nos apartats per tenir paràlisi cerebral"

El Disport és un club de futbol amb seu a Pallejà que lluita per normalitzar la discapacitat

Arnau Segura
4 min
El Disport FC abans de jugar un partit.

Torelló"De petits no es nota, però amb els anys passen a jugar de porters, a fer d'àrbitres i, al final, deixen de jugar i els baixa en picat l'autoestima. Aquí se senten iguals que els altres, part d'alguna cosa i tornen a gaudir del futbol. Si els costa xutar amb l'esquerra, xuten amb la dreta. Si no poden córrer, caminen. Però juguen, en definitiva". Així argumenta Pedro Sánchez, membre de la junta del Disport Smart Group-Joie, la tasca que fa aquest club de futbol per a persones amb paràlisi cerebral. La seva seu és a Pallejà i té uns 20 futbolistes entre els equips sènior i infantil. Es va crear el 30 de octubre del 2004, fruit de la frustració i la impotència d'uns pares que no trobaven opcions perquè els seus fills poguessin disfrutar de l'esport rei.

Pol Aguilar, futbolista del sènior i de les seleccions catalana i espanyola, amb la qual va participar al Mundial del 2017, admet que jugar a futbol li dona vida. "Ho és tot. Ens dona un espai en el qual no només creixem físicament, sinó que ens dona un sentiment de comunitat, de pertinença. Quan tens paràlisi cerebral (PC), la tendència és sentir-te apartat, no tocar la bola, i aquí la tornes a tocar. El futbol és per si sol un esport d'equip, però en el nostre cas això es multiplica, perquè tenim l'empatia i la complicitat de saber que cadascú té unes barreres, unes dificultats, unes limitacions, però no uns límits. El món de la discapacitat és infinit perquè dins la PC ja hi ha un espectre gegant, i cada cas és un món, però en el nostre cas ens afecta d'una manera relativament lleu i tenim la sort de poder jugar a futbol", assegura Aguilar, convençut que, com va dir Ludwig Guttmann, neuròleg i pare dels Jocs Paralímpics, "la finalitat més noble de l'esport per a persones amb discapacitat és ajudar-les a restaurar la connexió amb el món que les envolta".

Una celebració del Disport FC.

Aguilar, nascut a Barcelona fa 22 anys, té menys mobilitat a la meitat dreta del cos. Té hemiparèsia, un problema associat a la PC, i reivindica l'aspecte terapèutic del futbol, tant en el pla físic com en el social. El futbol, i l'esport en general, és "molt beneficiós" per a les persones amb PC perquè estimula la millora dels hàbits de salut, les capacitats físiques bàsiques, les habilitats motrius i, en definitiva, la qualitat de vida i la capacitat vital. A la vegada, en l'àmbit social, ajuda a socialitzar amb el món i amb persones amb qui es comparteixen dificultats. "Senten que comparteixen alguna cosa amb deu persones més, que guanyen i perden junts", subratlla Sánchez, directiu del Disport.

Sánchez admet que el futbol també resulta beneficiós per als pares. "És com una mà estesa i una espatlla per descansar el cap, per desfogar-nos. Qui viu la mateixa realitat que tu pot ajudar-te i entendre't millor que algú que el primer que fa és compadir-se de tu. La condescendència és el pitjor de tot. Fa mal. Quan l'any passat van guanyar la lliga eren «exemples», «ídols», «herois», «els putos amos». I no, són esportistes. Amb les seves dificultats, sí, però esportistes que competeixen. Els encanta el futbol i l'únic que volen és disfrutar-ne", afegeix Sánchez, apuntant que el Disport, a més d'obrir la porta a totes les persones amb PC, lluita contra els prejudicis i per normalitzar la discapacitat i el futbol adaptat i donar-li visibilitat.

Tractament "sensacionalista" als mitjans

Aguilar, estudiant d'últim curs de periodisme, està ultimant un treball de final de grau (TFG) en què precisament tracta aspectes com fins a quin punt la premsa s'apropa a la discapacitat amb pena i condescendència i tendeix a exaltar la lluita i la superació dels esportistes amb discapacitat. "Està bé humanitzar i apropar-se a les històries personals, però sense oblidar mai la part competitiva. Les poques vegades que es fixen en persones com nosaltres, s'acosten al nostre món des d'un pla sensacionalista, molt simple: «La increïble historia de tal que va tenir un accident». Sí, aquest tal va tenir un accident, però ara està competint, s'entrena mil hores i ha guanyat cinc medalles", reivindica Aguilar, jugador d'un Disport que fa uns dies va perdre per 5 a 3 davant el Màlaga a la final del play-off de la Lliga Nacional de futbol 7, organitzada per la Federació Espanyola d'Esports de Persones amb Paràlisi Cerebral (FEDPC), amb la participació, també, de clubs de renom estatal com el Llevant, l'Eibar o el Rayo Vallecano.

El Disport no va poder revalidar el títol alçat el 2020. "El sol fet de jugar, independentment del resultat final, ja és un festival. Ja té alguna cosa de victòria. Aquests partits són la nostra manera de sentir-nos futbolistes", afirma Aguilar. "Tothom somia amb guanyar. Però convé no oblidar que les victòries més grans, les més importants, no estan en els resultats ni en els trofeus. Estan en altres coses", conclou Sánchez. La victòria més gran, la més important, és que en el futbol per a persones amb PC no existeix el fora de joc. Ni quan roda la pilota ni quan no ho fa, que és el més important.

stats