26/01/2023

Futbol i cultura de la violació

2 min
Dani Alves en una imatge d'arxiu, de l'última etapa al F.C Barcelona

Tots els que ens dediquem al periodisme esportiu hem sentit històries de les festes dels futbolistes d’elit: autèntiques bacanals en què noies-objecte es passegen per sota les taules o apareixen del no res lleugeretes de roba per ser devorades. O bé d’entrenadors que han tingut per costum tancar-se en hotels amb acompanyants de pagament per reforçar el seu ego. De fet, hi ha presidents de clubs que encara busquen els prostíbuls més populars de les ciutats llunyanes en què els toca jugar. Quan començava en aquesta professió, com si fos una boia en un mar testosterònic, m’esgarrifava constatant com aquestes anècdotes eren comentades entre rialles còmplices a les redaccions sense cap gram de crítica. “Forma part de la vida dels vestidors, ha passat sempre”, havia sentit. Aquest és el valor que ha tingut històricament la dona en el món del futbol. 

El cas de Dani Alves, acusat de violació, concentra tot aquest pòsit cultural masclista i fastigós d’impunitat, privilegi i poder. L’home ric heterosexual vivint en una bombolla en què el sí a tot hi és per defecte. L’ídol al centre i tot un relat protector al seu voltant que es pregunta per què hi ha algú que vol destrossar-li la vida. Perquè, una vegada més, la vida de la dona està –d’entrada– en un altre esglaó de prioritats. ¿Quantes vegades deveu haver sentit que hi ha un tipus de noies que s’ho busquen? ¿Quantes d’elles deuen haver estat en un reservat d’una discoteca amb un futbolista famós i deuen haver callat sobre coses que els ha fet per por a no ser cregudes? ¿Quantes noies poden haver assumit que el seu consentiment no tenia cap valor en creuar una porta sense retorn? ¿Quants casos com el d’Alves deuen haver passat i no n’hem sabut res? Qui ho deu haver fet? Plantejar-s’ho és esfereïdor. 

Amb el cas d’Alves, però, també s’ha demostrat que socialment estem en un moment de canvi i això, amigues, és un triomf del feminisme que s’ha de celebrar. Que la justícia estigui en disposició de determinar si l’exlateral del Barça és culpable o no, i l’hagi empresonat provisionalment, és resultat de l’activació d’uns protocols que fa uns anys no existien i, sobretot, de la valentia d’una dona que no ha tingut por de denunciar un home que ho ha guanyat tot. Que Xavi Hernández hagués de sortir a disculpar-se per haver obviat la víctima també respon a aquests passos endavant que aconsegueixen les que no callen i lluiten cada dia pels drets de les dones. La cultura de la violació comença a estar amenaçada, per fi, en el món del futbol.

stats