Esports 26/06/2013

El futbol català també exporta el seu talent arreu del planeta

Anglaterra, Nova Zelanda i Qatar, destins de tècnics emigrats

Albert Llimós
3 min

BarcelonaGairebé 400 joves catalans marxen cada mes a l'estranger per buscar-se la vida. En total, l'any 2012 van ser més d'onze mil els catalans que van buscar fora del territori nous reptes. Alguns marxen sense res, d'altres amb un currículum brillant que els obre les portes a grans oportunitats. Catalunya exporta talent, i el futbol no n'és una excepció.

El cas de Pep Guardiola és excepcional. És tracta d'una figura privilegiada, el millor en el seu terreny. Catalans universals, catalans que busquen lluny de casa nous reptes. El cardiòleg Valentí Fuster i l'oncòleg Josep Baselga són casos similars. Primeres espases en el seu camp que han hagut d'emigrar. Però més enllà d'aquestes figures preeminents, n'hi ha moltes altres no tan conegudes que han marxat de la seva terra per seguir creixent. Alguns de mediàtics, com el recent nomenat nou entrenador de l'Everton, Robert Martínez. D'altres, veterans il·lustres de Can Barça que fa anys que prediquen la filosofia blaugrana pel Pròxim Orient, com Albert Benaiges. Alguns, tècnics de currículum inigualable però de figura desconeguda, com Ramon Tribulietx, un entrenador que ha sumat les tres últimes Champions d'Oceania.

Nous reptes

Pep Guardiola dirigirà avui el primer entrenament del Bayern. El poliglot tècnic s'ha envoltat dels seus col·laboradors més fidels per emprendre el repte bavarès. Domènec Torrent, Carles Planchart i Manel Estiarte formaran part del seu cercle íntim. Guardiola, paradigma del model La Masia, s'aprofita de l'excel·lent escola de formació que és Can Barça. De la Ciutat Esportiva Joan Gamper no només en surten grans jugadors, sinó també tècnics que han assimilat durant molts anys un mateix sistema de joc. Un patró que han interioritzat, una base conceptual i futbolística molt treballada que des de fa anys s'exporta arreu del planeta. El model Barça és admirat a tot el món, per això són constants les ofertes a tècnics blaugranes per anar a treballar a fora. A més a més, altres entrenadors que no tenen segell Barça també han buscat nous horitzons lluny de casa.

El cas més conegut és Robert Martínez. L'entrenador de Balaguer emprèn el seu tercer projecte al Regne Unit. Després de jugar a Anglaterra durant gairebé una dècada, Martínez va asseure's a la banqueta del Swansea. Posteriorment, va entrenar el Wigan, amb qui aquesta temporada ha guanyat la FA Cup tot i que ha acabat descendint. Aquest any debutarà a l'Everton, un dels equips de la part noble de la Premier.

També a Anglaterra hi ha Rodolf Borrell. El de Rubí és l'encarregat de les categories inferiors del Liverpool, la coneguda Academia. Ell és un dels molts exponents de l'exportació de talent del model Barça. Entrenador de les categories inferiors, va arribar a dirigir la generació de Messi, Piqué i Cesc quan eren infantils. Borrell va marxar al Regne Unit per progressar quan va rebre la trucada d'un altre emigrat del planter blaugrana: Pep Segura. L'entrenador d'Olesa va guanyar una lliga amb l'Olympiacos i després va arribar al Liverpool de la mà de Rafa Benítez. Els anglesos volien un model de joc, millorar la metodologia, i Segura va ser l'escollit. El 2012 va tornar a casa.

Més lluny, a gairebé 20.000 quilòmetres, hi ha Ramon Tribulietx. El seu currículum imposa: tres anys seguits guanyant la Champions d'Oceania amb l'Auckland City de Nova Zelanda. Hi va jugar i al cap d'uns anys li van oferir la possibilitat de tornar-hi com a segon entrenador. Va esperar la seva oportunitat i ara triomfa. "Quan era jugador vaig acabar frustrat amb algunes coses, i quan hi vaig tornar com a tècnic era per intentar canviar-les i ensenyar una altra manera de jugar", explica l'ex del Sant Andreu i del Figueres.

La colònia més nombrosa és la de catalans que col·laboren amb l'Acadèmia Aspire que Sandro Rosell va muntar a Qatar. Josep Colomer, Jordi Condom, Jordi Rovira, Tintín Márquez i Albert Benaiges -ara al Wasl de Dubai- en són exemples.

Però la llista de catalans és molt més llarga. Òscar Garcia acaba de guanyar la lliga d'Israel amb el Maccabi Tel Aviv. El tarragoní Josep Gombau deixa Hong Kong per seguir a l'Adelaide United australià. El tècnic de les categories inferiors del Barça Álex Gómez pren el relleu de Gombau al Kitchee. El preparador físic Albert Capellas treballa al Vitesse des que hi va aterrar Albert Ferrer, i s'hi ha instal·lat tot i que Ferrer n'acabés marxant. Albert Rocas ha treballat amb Frank Rijkaard a Turquia i l'Aràbia Saudita. Jordi Gratacós és director de l'escola de formació del Dnipro ucraïnès. Cristian Colés va emigrar a Finlàndia, Gerard Nus va passar per Corea del Sud, Àlex Garcia -ara a l'staff de Tito- va passar per Geòrgia i el precandidat a les eleccions del Barça l'any 2010 Alexis Plaza acompanya com a assistent J.B. Toshack a l'Azerbaidjan. El món dóna moltes voltes, però vagis on vagis sempre hi ha un català.

stats