06/08/2021

Funeral d’estat

2 min
El president de la Lliga, Javier Tebas, està al vaixell de Joan Laporta i la seva junta directiva per assegurar el futur de Leo Messi.

Mentre n’hi ha que encara esperen que tot sigui una jugada mestra estratègica de Laporta, es va imposant la realitat: el forat negre ruïnós ho xucla tot i ha arribat la condemna més dura. El Barça no pot retenir Messi en el pitjor moment de la seva història, amb 487 milions d’euros de pèrdues i una massa salarial que, sense l’argentí, se situarà en un 95%. No hi ha prou pandèmies per justificar l’herència rebuda de la junta anterior. El burofax va ser el pròleg de la tragèdia que ni el president més optimista és capaç de salvar. L’apocalipsi era això i Bartomeu n’és el gran responsable. Laporta assegura que no vol ser-ne un cooperador necessari i de les paraules haurà de passar als fets. 

L’hora és tan greu que és incomprensible que no hi hagi hagut cap gest contundent i generós per part dels pesos pesants de la plantilla, grans beneficiats de la butxaca sense fons de Bartomeu. No n’hi ha prou amb diferir part dels salaris com s’està tornant a negociar, caldria un oferiment públic i clar per treure el club del pou. Descobrir la paraula renúncia després de mirar-se al mirall i veure que encadenen sis temporades fent el ridícul per Europa. És inevitable preguntar-se: com pot ser que ningú no hagi mogut un dit seriosament entre curses de buguis per la Selva Negra? Qui pensa més enllà del seu melic? Algú surt guanyant amb l’adeu de Messi? És esgarrifós entrar a la web del Barça i veure que el 10 ja no hi és, mentre que Umtiti hi ha arrelat amb més força que un baobab. Mai abans un vestidor havia estat tant sota la lupa…, i el públic tornarà a l’estadi. Que Koeman jugui amb 3 centrals serà una broma.

El to de funeral de Laporta per explicar el tsunami contrasta amb la confiança que transmetia en campanya electoral: ja s’ha vist que els miracles no existeixen. Coneixia les regles del joc de la Lliga i no ha volgut acceptar la proposta de Javier Tebas amb CVC: posats a vendre-li l’ànima al diable, prefereix escollir la Superlliga de Florentino. No acaba de quedar clar què ha passat els últims dies, ni tampoc sabem fins on arriba la decepció dels Messi després d’haver esperat Laporta tot aquest temps. Serà clau sentir el mateix Leo quan s’hi vegi amb forces. Ell, com el Barça, afronta un full en blanc estremidor. ¿Separar els camins tindrà algun sentit per als dos? Tornarem a gaudir del futbol? Serà possible ser feliços un altre cop? Encara en xoc, podem començar a donar-li les gràcies per tots aquests anys i permetre’ns, fins i tot, que se’ns escapi alguna llàgrima.

stats