El Fumat, atalaiats sobre els ‘Alps mallorquins’ de Formentor

PalmaLa península de Formentor, al municipi de Pollença, és coneguda entre els excursionistes de l’illa com els ‘Alps mallorquins’, no tant per l’alçada de les seves muntanyes –El Pal (434 m) il Fumat (335 m)–, que no superen els 500 metres, com per l’espectacularitat d’aquestes formacions rocoses i cales que conformen l’extrem nord-est de la serra de Tramuntana. Però més enllà de la visió d’una naturalesa salvatge, ens hi trobam un paisatge cultural força interessant. 

D’entrada, el nom de Formentor es troba irremeiablement vinculat a la família Costa, originària de Sineu i propietària de la possessió des del segle XVII, i a la figura del gran poeta pollencí, mossèn Miquel Costa i Llobera (1854-1922), del qual commemoram enguany el centenari de la seva mort (16 d’octubre). A més, hi ha tota una sèrie d’imatges icòniques que ens venen al cap, com són l’hotel Formentor (1928), el somni de l’argentí Adan Diehl, i les seves tertúlies literàries, la sinuosa carretera (1930) d’Antoni Parietti i el mirador del Colomer (1961), a més del seu far.

El far de Formentor es va inaugurar el 30 d’abril de 1863. Va ser un far d’edificació complicada a causa de l’entorn agrest i el considerable aïllament. El projectà l’enginyer Emili Pou i es troba situat a 210 metres sobre el nivell de la mar. La carretera actual és del 1951. El camí de servei per arribar al far sortia des de Cala Murta i consistia en una llarga i tortuosa senda, de la qual farem un bocí per pujar dalt del puig Fumat per les voltes del Català. L’aparcament pels voltants de Cala Murta/Cala Figuera a l’hivern és complicat i no tenim alternativa de transport públic. L’inici de la ruta es troba en el km 13 de la carretera del far de Formentor (Ma-2210). Es recomana dur frontals i armilles reflectants per quan travessem el túnel del Fumat a la tornada.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de ben davant les cases de Cala Murta (Formentor de Llevant), construïdes als anys vint a instàncies del poeta Miquel Costa i Llobera i que, des del 1934, acullen l’homenatge –actualment organitzat per la Fundació Rotger Villalonga– que se li ret a l’oratori de Cala Murta de Formentor. Deixam les cases a la nostra esquerra i prenem el camí que baixa cap a la cala i que passa [05 min] per devora l’antic casal de colònies Campament de Santa Maria de Formentor. El camí travessa un parell de vegades el torrent que solca aquest frondós comellar de pins, mata i garballó que s’obre entre la Penya de l’Hort, el puig Garballó i el Fumat.

[30 min] Allà on acaba el camí asfaltat, topam de front amb una barrera d’accés a un xalet i, a la dreta, la continuació del camí fins a la cala i la punta del Castellet. Des d’aquest punt precís, ens giram a l’esquerra i ens enfilam coster amunt un tram curt i a la mala, vorejant la tanca que tenim a la dreta, fins a sortir al vell camí del far de Formentor [35 min]. Malauradament, el tram inicial des de la cala es troba barrat per la manca de respecte del propietari de la parcel·la i per la inacció de les administracions públiques. 

Començam la pujada al coll de la Bretxa per les voltes del Català. Es tracta d’un camí molt ben bastit, amb vint-i-dos revolts que superen els poc més de 250 metres de desnivell que hi ha entre la cala i el pas. Vint-i-dues llaçades llargues i suaus que endolceixen l’esforç, però que fan la caminada interminable. Sobre el paisatge, l’arxiduc Lluis Salvador ens conta que “esplèndida és la vista enrere de la coma de cala Murta, de la talaia que la domina i del puig Gros de Ternelles en la llunyania. Com més pujam, més formosa es torna la vista de la filera de muntanyes, de la badia de Pollença i del cap des Pinar, de faiçó clàssica, amb l’església de Nostra Senyora de la Victòria, visible des de lluny”.

[1 h 45 min] La panoràmica descrita esdevé encara més gran un cop superades les voltes del Català i situats ja sobre el coll de la Bretxa, entre el Fumat, a l’esquerra, i el puig Garballó, la seva parella, a mà dreta, en el primer tram del camí que antigament unia Cala Murta amb el far de Formentor. A l’altre costat, el coll de la Creu, per on continua el camí en direcció al far i per on continuarem en baixar del puig. Per pujar dalt de l’abrupte Fumat, podem retrocedir uns metres des del coll fins al darrer revolt de les voltes del Català i, seguint les fites que ens indiquen una mena de tirany, iniciar l’ascens. El cim es fa visible pel vèrtex geodèsic que el corona [2 h 05 min]. Val la pena perdre una estona llarga per assaborir les vistes que ens regala el cim; especialment destacables són la visió del cap de Catalunya, Cala Figuera, les cases de Cala Murta i el cap de Formentor.

L’alfa i l’omega de la serra de Tramuntana

“La gran serra que flanqueja per la banda de mestral tota la llargària de l’illa, deixant el seu nucli més alterós entre Sóller i Lluc, s’abaixa, fent abruptes ramificacions i valls diverses, fins a morir al cap de Formentor, obrint a la dreta una esplèndida badia, i a la costa de tramuntana cales profundes entre espadats i promontoris. Allò és el terme de Pollença. No té en general la rient galania d’altres paisatges mallorquins, però ofereix una varietat de perspectiva prodigiosa i una energia de perfils incomparable” (Costa, 1947: 480)

Per a la baixada, hem de seguir les fites que en direcció est i de cara al far de Formentor ens duran des del cim del Fumat fins al coll de la Creu [2 h 00 min]. Aquí enllaçam amb el camí vell del far, que seguirem fins a la carretera [2 h 25 min], des d’on retrocedirem el quilòmetre i mig que ens separa de l’inici de la ruta. Travessarem el túnel del Fumat i en sortir podem contemplar a la dreta, per damunt la timba, la famosa Escala de l’amo en Joan Cerdà, un esglaiós pas bastit en la cinglera amb escalons d’argamassa per facilitar el pas dels obrers durant les tasques de perforació del túnel i poder superar així el penya-segat. Així arribarem a les cases de Cala Murta, on tancarem la ruta i el circuit [3 h 00 h].

@Fita_a_Fita