19/02/2019

A fregar plats a la cuina

2 min
El sexisme no té lloc al Terrassa FC

Sorpresa! Jo em pensava que hi hauria un dia que no em sorprendria res, però és que no hi ha manera! És com si la societat s’anés superant a ella mateixa, i no parlo de la part positiva, perquè cada vegada tot em sembla més fora de lloc. Insults sexistes. ¿De debò que calia arribar a aquest punt? Rectifico: ¿calia tornar a aquest punt? Pensava que ja ho havíem superat tot i resulta que no.

Molts cops veiem notícies a la televisió o al diari i ens pensem que no passen aquí, però sí, aquesta ha passat molt a prop de casa nostra. És el que encara em fa més vergonya. El Terrassa és un club que aposta pel respecte i la inclusió del futbol femení -ho dic de primera mà-, i és l’únic que té una transsexual al seu equip amateur. El club treballa fort per la promoció i l’evolució del futbol femení. En un partit, els veterans del club van decidir insultar les seves jugadores. Les van enviar a fregar! El que em fa molta gràcia -i enteneu-me la ironia de l’expressió-és que sempre ens acabin enviant a la cuina o a fregar els plats. Primer, perquè crec que hi ha noies que no els agrada cuinar, i segon, perquè potser tenen rentaplats a casa. És un insult poc modernitzat. Preferiria que ens enviessin al cinema o al despatx a fer feina, però a la cuina? Esclar, a totes les cuines del món hi ha un cartell que diu que només està permesa l’entrada a les noies. De vegades no ho recordo. Deu ser que hi entro poc, a la cuina.

Bromes a part, una de les creences que hem d’eliminar és la que pretén que el futbol és únicament i exclusivament del sexe masculí. No és una propietat seva i no és res que nosaltres els hàgim vingut a prendre. És un esport que qualsevol pot practicar, que no entén de gèneres, i tothom amb més o menys destresa hi pot jugar.

Hem callat durant molts anys, però ja ens n’hem cansat. Jo m’he entrenat a últimes hores de la nit perquè abans que jo hi anaven els nois, però no em queixava de fer-ho després perquè l’únic que volia era entrenar-me. Si de cas em queixava que em tanquessin el llum quan era hora de plegar perquè tenia ganes de seguir jugant. ¿Enteneu que no venim a fer-vos fora? ¿Que l’únic que volem és practicar un esport i estar tranquil·les?

Sort que alguns clubs com el Terrassa, penalitzant aquests actes, ens ajuden a continuar endavant, perquè de la mateixa manera que cal promocionar l’esport, també cal sancionar quan el que es perd és el respecte per qualsevol persona.

stats