Fer-se fort entre els grans, el repte pendent de l’Espanyol

Fer-se fort entre els grans de Segona. Aquest és el gran repte pendent de l’Espanyol de cara a la segona meitat del seu cinquè curs a la divisió de plata. Els blanc-i-blaus, que aquest diumenge reben el Rayo Vallecano (16 h, M. La Liga), no poden fallar si no volen perdre el lideratge de Segona, una posició que és el gran repte del club, del cos tècnic i del vestidor, i que els espanyolistes han ocupat després de 14 de les 22 jornades disputades. 

Per seguir al capdavant de la classificació hauran de superar un rival que ve de posar contra les cordes el Barça a la Copa del Rei i que ja sap què és derrotar els espanyolistes aquest curs. El Rayo Vallecano, de fet, va ser el primer dels sis equips que ho ha aconseguit al llarg d’aquesta temporada. A Vallecas, l’Espanyol va patir-hi de valent davant d’un rival atrevit que va acabar trobant premi a l'últim minut del partit, quan va claudicar davant d’un gran gol d’Isi.  

Aquella derrota es podria considerar un accident aïllat, ja que va ser l’única que el conjunt de Vicente Moreno va patir en les primeres 12 jornades de Lliga. Però el pas de les jornades i, sobretot, els posteriors entrebancs que han anat registrant els blanc-i-blaus, confirmen que hi ha un patró que es repeteix: l’Espanyol està deixant escapar força punts contra els equips de la zona alta de la categoria, un fet que no seria estrany en qualsevol Lliga si no fos per l’abismal diferència pressupostària que hi ha entre els blanc-i-blaus i la resta de conjunts. Els diners hi ajuden, però no decideixen l’ordre d’una categoria en què l’alta competitivitat de les plantilles iguala la majoria de partits. 

37% dels punts contra rivals directes

Dels nou enfrontaments que l’Espanyol ha mantingut contra els vuit equips que el segueixen a la classificació, només n’ha guanyat tres: contra la Ponferradina (2-0), l’Sporting (2-0, amb gols als minuts 88 i 97) i l’Almeria (2-1, amb gol de penal al 84’). La resta de partits davant de rivals de la zona alta els ha perdut (1-0 contra el Rayo Vallecano, 2-0 davant del Leganés, 1-2 i 1-0 contra el Girona i 1-0 amb Las Palmas) o empatat (0-0 amb el Mallorca). És a dir, que de moment l’Espanyol només ha sumat 10 dels 27 punts possibles (un 37%) contra els seus principals perseguidors. 

“Intentarem millorar els resultats contra els rivals directes, encara que no és fàcil”, ha apuntat Vicente Moreno, que ha recordat que bona part d’aquests partits s’han decidit per jugades puntuals que no sempre han representat el que va passar sobre la gespa. “Alguns d’aquests partits han pogut caure en un sentit o en un altre, com va passar la setmana passada contra el Girona. Independentment d’aquesta estadística, no ens va anar gens malament a la primera volta”, ha afegit el tècnic espanyolista. 

Molt diferent ha sigut el rendiment mostrat pels espanyolistes davant els rivals que hi ha des de la desena posició a l'última posició: 11 victòries i només dos empats (1-1 amb el Fuenlabrada i 0-0 contra el Tenerife).

Cornellà-El Prat, un refugi contra els grans

On més vulnerables s'estan mostrant els blanc-i-blaus és lluny de l’RCDE Stadium. Sis dels vuit entrebancs han arribat en desplaçaments, mentre que a Cornellà-El Prat hi segueix trobant un refugi gairebé inexpugnable. Només hi ha perdut dos dels 12 partits disputats (contra el Girona, 1-2, i l’Osasuna, 0-2) i n’ha empatat un (contra el Mallorca, 0-0). L’Almeria, l’Sporting i la Ponferradina, alguns dels aspirants a l’ascens, ja hi han perdut. 

Unes dades que confirmen la fortalesa que torna a tenir l’Espanyol quan juga com a local després d’un any en què va firmar la pitjor marca negativa a casa: 12 punts. Enguany ja en sumen més del doble (28), i ben aviat podrien superar el rècord assolit amb Rubi el curs 2018-19: 36 punts. Això sí: aquell va ser a Primera.