COPA DEL REI
Esports 30/11/2016

El fons d’armari dóna només per a un empat a Alcorcón

L’Espanyol arrenca un empat en una decebedora estrena a la Copa

Roger Requena
2 min
Rubén Duarte rematant de cap davant l’oposició del local Rafa Páez  en una acció del partit d’ahir a Alcorcón.

BarcelonaAmb un únic xut a porteria al minut 84 l’Espanyol va salvar els mobles a Santo Domingo (1-1), on el fons d’armari de l’equip va demostrar que està molt lluny dels titulars en Lliga. És cert que les estrenes de Copa no solen anar bé als blanc-i-blaus, que en l’última dècada només han sigut capaços de guanyar dos partits d’anada de setzens de final. Ahir, però, si l’Alcorcón hagués jugat sense porter, l’Espanyol ni se n’hauria adonat. Potser pel fred que garratibava les cames a Santo Domingo, per la poca entitat d’un rival a priori més preocupat per mantenir la categoria o simplement per la falta de ritme i per la desgana dels homes que figuraven a l’onze inicial, a l’Espanyol li va faltar voluntat per endur-se un partit que semblava no voler mai. No va ser fins a l’entrada de Baptistão que l’equip va entrar en calor, i ho va fer a temps per arrencar un empat més que suficient.

Com ja havia avisat, Quique Sánchez Flores va apostar per donar minuts als jugadors que menys oportunitats han tingut a la Lliga. Alguns d’ells, però, més que presentar oposició a la titularitat per a la Lliga van fer números per marxar al mercat d’hivern. Era un dia propici per reivindicar-se, però l’apatia amb què van sortir a la gespa la resumia a la perfecció el gest de negació de Quique, amb rostre seriós i preocupat, en emprendre rumb als vestidors.

Que Roberto, amb dues intervencions a xuts d’Aguza i Rey, fos l’únic que va fer els deures parla clar de la poca brillantor amb què va expressar-se l’Espanyol davant d’un Alcorcón que va avançar-se gràcies a Álvaro Giménez a l’inici de la represa.

Caicedo, lluny de ser l’engrescat i potent davanter que goleja amb l’Equador, va ser una illa aïllada de la resta de companys de vestidor. Hernán, un dels pocs titulars, va contagiar-se de l’apatia general i, a banda canviada, mai va ser capaç de desbordar. Tampoc va destacar Sevilla, a qui ni va salvar la pilota aturada. La poca sensació de perill la va transmetre un jove irreverent Óscar Melendo, que, potser per imprevisible, era l’únic que es va atrevir a fer alguna cosa diferent. El del planter va ser dels pocs que van fer mèrits per jugar a la tornada a Cornellà el 22 de desembre.

stats