Un fons d'armari de luxe
El Barça va jugar a un nivell altíssim contra el Còrdova, amb l'equip ple de suplents. Els jugadors amb menys minuts d'aquest Barça, però, serien titulars en qualsevol altre equip de primer nivell europeu.
BARCELONA.Als entrenadors rivals del Barça quan els pregunten si els afavoreix que Messi no estigui convocat, o que Piqué estigui lesionat, sempre responen de la mateixa manera: "Al Barça tots són molt bons, i jugui qui jugui serà molt difícil". Això, que sembla un tòpic, dijous Rafa Berges, el tècnic del Còrdova, ho va comprovar en la pròpia pell. Un Barça ple de suplents -només Puyol i Cesc dels titulars fixos, si comptem que Alves ha perdut el lloc a favor d'Adriano- els va passar per sobre com un camió de gran tonatge (5-0). I, a més, un periodista va recordar-li al final del partit: "I tot això sense Messi al camp", i Berges va assentir resignat.
En la majoria d'equips quan canvies quasi totes les peces d'un onze titular, el nivell de joc se'n ressent, però al Barça, si la mentalitat és la correcta, quasi ni es nota. "La millor manera de defensar una idea futbolística és amb els fets, i dijous l'equip ho va demostrar sense que juguessin els jugadors més importants, tot i que la seva absència sempre es nota, per alguna cosa són els millors del món", explicava ahir Mascherano amb aquella clarividència que el caracteriza. De fet, tant ell com Thiago -que dijous es va lluir en la direcció del joc- i com Villa -que sempre que juga marca- serien titulars indiscutibles en qualsevol equip d'elit europeu. Ho serien en qualsevol equip, menys en aquest Barça, en què un vuit de rendiment no és suficient, cosa que sabia molt bé Seydou Keita.
Tenir el màxim golejador d'un Mundial i d'una Eurocopa assegut a la banqueta en tots els partits importants és un maldecap per a qualsevol tècnic, igual que no donar els minuts que ja es mereixeria a Thiago, però la presència de Xavi, Iniesta i Cesc per davant seu li tanquen les portes. Un altre cop Mascherano va clavar-ho ahir a l'hora de parlar de la figura del suplent en un equip: "El més important és que cadascú sàpiga el rol que ha de tenir en un equip i no voler ser més del que és. Tots hem de saber la feina que ens toca fer". Aquesta declaració concorda amb la que va fer en una entrevista fa uns mesos a RAC1, quan va dir: "A mi em paguen per entrenar, no per jugar", admetent que Busquets està per davant seu al migcentre, i que Piqué i Puyol ho estan al centre de la defensa.
L'angoixa d'Alexis
Un altre dels suplents habituals que dijous van tenir l'oportunitat de jugar els 90 minuts per reivindicar-se va ser Alexis, que va trencar una llarga mala ratxa de sequera golejadora amb dos gols. Al xilè, però, se'l va veure molt nerviós durant tot el partit, i va fallar moltes ocasions clares per relliscades ximples. Jordi Roura, l'ajudant de Tito Vilanova, ho tenia clar: "L'important és que Alexis ha trencat la mala ratxa i esperem que estigui menys angoixat".
