TOT COSTA

A foc lent

Amb els nous jugadors no és una qüestió de talent, sinó d’encaix, de cocció a foc lent

Si el món -guaita, un diacrític que sobreviu!- d’avui dia és impacient de mena, el futbol ni us ho explico. Quan tot just s’havien jugat el Gamper i la Supercopa, ja hi havia observadors que veien en Umtiti el nou Puyol, en Digne una reencarnació de Roberto Carlos i en André Gomes el relleu d’Iniesta. I és evident que, per més pressa que tinguem, no és tan fàcil.

Compte que no estic dient que ni els citats ni cap de les incorporacions que ha fet el Barça aquest estiu siguin mals futbolistes. Al contrari. Però el període d’adaptació és necessari quan arribes a una feina nova, i encara més en un ecosistema futbolístic com el del Barça, amb un llibre d’estil particular que fa que un jugador no tingui les mateixes atribucions que tindria en la mateixa demarcació en qualsevol altre equip.

Dijous en aquest mateix mitjà Albert Llimós escrivia una reflexió que subscric de dalt a baix: el més fàcil, arran del partit de dimecres a Alemanya, és qualificar de toia Paco Alcácer perquè no en va tocar ni una. De fet, va tocar set pilotes en 54 minuts. Però ¿és més culpa del futbolista que de l’entrenador? Perquè qui va canviar el dibuix i va situar el nano en una posició que desconeix és Luis Enrique. Després l’asturià es va autocorregir -aquí sí, amb encert- a l’hora de fer els canvis i li han plogut els elogis.

És possible que, amb el temps, Alcácer es pugui adaptar a jugar arrencant des de la banda i desmarcant-se en profunditat com li agradaria a Luis Enrique, o fins i tot jugar com a doble nou al costat de Suárez, però és més operatiu que comenci en una funció que conegui millor. La qualitat la té però necessita temps.

Necessita el temps que han tingut homes com Arda o Rafinha, probablement els elements de la segona unitat que més estan aportant. En el cas del brasiler, no li calia conèixer el Barça ni l’entrenador, però sí estar sa i tenir prou maduresa per rendir en diverses posicions. Crec que on millor encaixa és com a fals extrem dret i que ara mateix és la millor opció per donar resposta a l’absència de Messi. Però també va fer un bon partit quan Luis Enrique el va utilitzar com a carriler a Leganés.

Pel que fa a Arda, després d’un inici de temporada esplèndid com a titular a la banda esquerra, a Alemanya va entrar com interior dret, una posició on no ha rendit mai. I va fer una cosa insòlita: no pas una rematada dificilíssima a gol, sinó una desmarcada a l’espai. No crec pas que sigui qüestió de talent, sinó d’encaix, de cocció a foc lent. La que necessiten Alcácer i companyia.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF