La vall d’Alcanella, un dels tresors de la serra de Tramuntana

PalmaLa vall ‘secreta’ d’Alcanella és una plana entre muntanyes a ran de la partió d’Escorca i Campanet. Un tresor amagat d’aquesta serra de Tramuntana Patrimoni Mundial, que celebrarà el desè aniversari de la seva declaració el 2021. És el reconeixement de la comunitat internacional a la simbiosi quasi perfecta entre l’acció del ser humà i la naturalesa, realitzada durant segles, de la que ha resultat una monumental obra humana en la qual es mesclen cultura, tradicions, estètica, espiritualitat i identitat.

El nostre punt de partida d’aquesta passejada pel ‘paisatge cultural’ de la Serra se situa al mític coll de la Batalla (parada bus TIB L-330), dit així com a conseqüència dels enfrontaments entre Canamunt i Canavall. L’any 1618, al Grau de Lluc, a la possessió d’Es Guix, un grup nombrós de bandejats de la Colla de Selva (Canamunt) fou atacat pels comissaris reials, en bona part, bandolers de Canavall.

La ruta

00’ Iniciam la caminada des de la mateixa parada del bus (L-330 www.tib.org), al coll de la Batalla. Dirigim les nostres passes cap al refugi de Son Amer, seguint els indicadors del GR-222 (Artà-Lluc), primer per un pas de vianants habilitat pel costat dret de la carretera i després per un vial de la urbanització del Guix. De tot d’una copsa la nostra mirada el puig Caragoler de Femenia, amb el puig Roig a la dreta i la Moleta de Binifaldó a l’esquerra.

Aviat entram dins un camí condicionat recentment que travessa el bosc de Son Amer i que ens durà cap a l’aparcament de les instal·lacions del Consell de Mallorca, als peus del refugi 15’. Deixam les cases a l’esquerra, ens dirigim cap a l’esplanada d’accés al recinte i, seguint els indicadors del GR-221 (Binifaldó/Refugi Pont Romà/Pollença), continuam fent passes cap al coll Pelat.

40’ Arribam a l’ermita de Son Amer, del segle XVII, restaurada l’any 2006 per l’àrea de Medi Ambient i Natura del Consell. Es tracta d’un petit recinte on trobam una casa molt senzilla, d’una sola planta i dos aiguavessos, l’antic ermitori, i una tanca que devia servir d’hort. Seguim el camí de pujada, deixam a la dreta la font de l’Ermita, que abastia d’aigua l’ermita a través d’una síquia, i enllaçam amb una pista de terra que no deixarem fins al coll. Poc abans, 50’ arribam a una cruïlla, prenem ara el camí de l’esquerra que, sense perdre altura, ens durà fins a un mirador. Bastit el 2005 amb motiu del centenari del Foment del Turisme de Mallorca, des d’aquí, a uns 670 metres d’altura, gaudim d’una bella i àmplia panoràmica de tota la vall de Lluc i de les muntanyes que l’envolten.

Tornam a la cruïlla anterior 55’ i fem el darrer tram de pujada que ens queda fins al Coll Pelat. 1h00’ Arribam a la partió entre les possessions de Son Amer i Menut. Un botador de fusta ens ajuda a passar la paret i superar la tanca de filferro. Una vegada som a l’altre costat, deixam el GR-221 i voltam a la dreta per una pista de terra que descendeix per un comellar farcit de rotllos de sitja, entre la serra d’en Massot -a l’esquerra- i el puig de les Covasses -a la dreta-. Allà on acaba 1h10’ enllaçam amb el vell camí de ferradura que puja des d’Alcanella, ara més ajustat al torrent que solca el comellar.

Just quan el caminet deixa a un costat la torrentera, ara a la nostra dreta, descriu una molt breu pujada per, tot seguit, llancar-se cap a l’interior de la vall d’Alcanella. De cop, el camí de ferradura esdevé una pista oberta amb cullera 1h20’. Un tot terreny blanc abandonat enmig del camí sembla la fita més clara de totes.

Continuam pista avall. Si ens hi fixam, veurem a l’esquerra unes fites que ens van indicant petits trams del vell camí de ferradura. Val la pena fer-los, tot i que les mates i el càrritx ho han anat envaint tot. Així arribam al torrent del Pedregaret 1h40’, que travessa la pista. Pocs metres després, a la dreta, veurem unes fites que ens menaran un altre cop pel vell camí d’Alcanella que ja no deixarem fins ser ben a prop de les cases. Ben atents a les fites! L’orientació també és clara (est) i amb la Serra del Pas d’en Bisquerra i el puig de la Capella Blava sempre de cara.

Ses Figueroles

Les cases d’Alcanella les tenim a l’esquerra i el caminet ens treu cap a una paret que tanca l’oliverar i els sementers que s’ubiquen al centre de la vall. Deixam enrere l’alzinar i assolim un nou paisatge. Les fites ens menen tot dret de baixada cap als antics camps de cultiu fins que el tirany gira i continua paral·lel a la paret seca que tanca la plana central 2h00’. Passam dos portellets sense barrera, travessam un torrentó i canviam de vessant. El tirany continua descendint cap a Ses Figueroles, al fons d’una fondalada on s’ajunten una sèrie de torrentons i xaragalls que conflueixen allà per formar al torrent dels Picarols.

Allà on acaba el caminet fa un replà senzill 2h20’, a la dreta s’hi troben les cases, passat el torrent. Tot dret continuaríem baixant cap a Binibona, però nosaltres ens dirigim cap a Ses Figueroles, entre pruneres i lledoners, a més de batzers i mates. Per accedir a la clastra 2h25’, encara haurem de travessar un torrentó que baixa del coll de la Rota, prop del coll de la Batalla.

La finca pública de Ses Figueroles és una possessió del terme municipal de Selva que ja apareix documentada l’any 1370 i que limita, al nord, amb les altres finques públiques de Son Amer, Menut i Binifaldó a Escorca. Tot plegat, un entorn privilegiat de la serra de Tramuntana, envoltat de verdor i d’història, d’un gran valor natural i paisatgístic. El Govern va adquirir la finca el 1997 amb l’objectiu de dedicar-la a la conservació del ferreret i del seu hàbitat.

Des de les mateixes cases continuam en sentit ascendent, per dins un atapeït comellar. Tot just sortir de Ses Figueroles, el camí travessa una paret i gira a la dreta, deixarem a l’esquerra la font de la Mata i un poc més amunt la font de la Rota, una bassa que el camí voreja pel seu costat dret 2h55’. El tirany se segueix sense dificultat i discorre per dins el comellar que s’obre entre el Castellot (694 m), a l’esquerra, i el puig de les Covasses (753 m), a la dreta. Deixarem a la dreta les runes de les cases de Sa Rota i, a prop, les restes d’una antiga casa de neu, datada de 1713.

3h10’ Identificarem el coll de la Rota (592 m) -pas important de l’itinerari- perquè el trobam tot just quan sortim del pinar espès i entram dins un tram roquellós, per on el camí serpenteja cercant el millor pas. Al fons podem veure ja el puig Caragoler del Guix (913 m). A partir d’aquí hem de seguir amb atenció les fites (sud-oest) i les empremtes marronenques de les soles enfangades de les botes d’altres excursionistes que ens han precedit per la mateixa ruta. Arribam al pas d’en Bartomeu 3h25’, un portellet obert en una paret seca molt irregular, bastida sobre els mateixos penyals. Just en aquest indret hi trobam també la línia divisòria entre els termes municipals de Selva i d’Escorca.

A partir d’aquí tot és baixada, suau, mentre el senderó que hem seguit fins ara esdevé progressivament una pista de terra que desemboca just darrere el restaurant i la benzineria del coll de la Batalla, on acaba el nostre itinerari 3h40’.

@Fita_a_Fita