FITA A FITA

La volta al puig de na Fàtima, la muntanyeta dels dos tresors

Recorregut pels voltants de Puigpunyent per redols plens de màgia, racons amb molta d’història i espais de gran valor cultural i natural

“Qui és qui no sap es puig de na Fàtima de Puigpunyent? Aquesta Fàtima era sa fia d’un rei moro que romangué encantada dins un penyal d’aquest puig. No molt lluny hi havia un tresor escondit d’aquells que es qui los deixava escondits no podia entrar en el cel que qualcú no los hagués trobats...” ( Rondalles Mallorquines d’en Jordi des Racó, volum XXIV)

En aquesta ruta no us proposam anar a cercar cap dels dos tresors de na Fàtima, integrats en el mateix volum de l’aplec rondallístic de mossèn Antoni Maria Alcover, sinó recórrer el paisatge cultural i natural d’aquest sector de la vall de Puigpunynent. No us demanarem ni que reseu ‘tres parenostros amb bona devoció’ ni que li poseu ‘una candela encesa a cada banya’ del bou que trobareu baix del puig o que li doneu ‘tres llesques de pa amb oli torrat’ i les hi poseu dins la boca; tan sols us pregam que pareu atenció a cada passa que faceu, estenent la mirada al vostre entorn, fita a fita.

El punt de partida el situam a la parada del bus TIB L-140 (consultau-ne les línies i els horaris a tib.org) a l’interior del poble (camí de sa Vela), darrere la biblioteca municipal i molt a prop de la Casa de la Vila.

La ruta

00 min. Des de la mateixa parada del bus, dirigim les nostres passes cap als afores del poble, en direcció al coll del Grau (Esporles/Banyalbufar/Valldemossa). Ho farem pel carrer Major, primer, i tot seguit enllaçam en sentit ascendent amb el carrer de la carretera nova d’Estellencs. Ben davant, ja albiram per darrere les cases el puig de na Fàtima (477 m); a la dreta, el barri del Serral, i a l’esquerra, el puig de Galatzó, que treu el nas per l’horitzó de la serra. Aquest ‘puig-punyent o muntanya punxeguda’ que dona nom a la vila esdevé una imatge icònica als ulls de qualsevol persona quan arriba aquí des de Palma vorejant el torrent de la Riera.

10 min. Sortim del poble pel barri de Son Bru de Dalt i ja veim els indicadors de fusta del Consell de Mallorca (GR-221). Deixam a l’esquerra el camí de Son Fortesa -camí Vell d’Estellencs-, per on tornarem al poble, i continuam per la Ma-1101. En aquest primer tram, conegut popularment com el carrer de Garrover de les Sabates, hi trobam l’arbre on “altre temps es de Superna, possessió que hi ha més amunt, com anaven a Puigpunyent, se posaven ses sabates en esser an aquest garrover, i, en tornar-se’n, les se llevaven de bell nou, per no espellar-les” (‘Un altre tresor an es puig de na Fàtima’. Rondalles Mallorquines d’en Jordi des Racó, vol XXIV).

En el tercer revolt de la carretera 25 min., trobam els indicadors de fusta que ens menen cap a les dreceres -trams del camí vell- que ens trauran de l’asfalt i ens faran més agradable aquesta primera part de la ruta. 50 min. Assolim el coll del Grau (468 m), obert a ran de la construcció de la carretera, durant la segona meitat del segle XIX. Baixam uns metres en direcció a Esporles i tot d’una -dos revolts més avall del coll que s’obre cap a la vall de Superna- sortim de la carretera pel camí de la Campaneta.

1 h 05 min. Travessam un portell obert i entram dins els dominis de l’esmentada possessió, al cantó nord-oest de la vall de Superna i coronada pels penyals imponents dels Puntals de Planícia. Cap a l’esquerra, gaudim d’una bella i àmplia panoràmica cap a l’interior de Puigpunyent, amb el puig de na Fàtima en primer terme i el de na Bauçana al fons; a la nostra esquena la Fita del Ram, dita també na Ferrana.

Quan ja tenim ben a la vista les cases de la Campaneta, a la nostra dreta, els indicadors ens treuen del camí principal i ens menen cap a un de més antic i bell. Es tracta d’un vell camí de ferradura, recuperat per Fodesma en la dècada dels noranta, que ens durà fins al coll de na Jordana (616 m) 1 h 20 min., unes antigues rotes dins la mateixa possessió. Passam un portell sense barrera; a partir d’aquí el camí s’eixampla i no es desferra d’una paret que tenim a mà esquerra. Després d’unes giragonses molt pronunciades del camí, minuts abans d’arribar a la cruïlla del coll d’Estellencs, trobam a l’esquerra un dels dos punts d’accés a l’ermita de Sant Nofre 1 h 25 min. Una llosa senyada ens indica l’inici del senderó.

Ermita de Sant Nofre

“Aquest centre espiritual, ubicat als costers meridionals del puig de sa Parra, es troba en estat d’avançada ruïna, però encara manté l’aire misteriós i de pau que omple la contrada”. Així se’ns descriu aquest redol màgic a la Guia dels Pobles de Mallorca (Consell Insular de Mallorca/Grup Serra, 2001), tota una convidada a deixar-se endur per l’ambient i les vistes que ens regala.

L’ermita de Sant Nofre es troba ubicada dins terres de Son Fortesa i fou fundada l’any 1660 per l’ermità Jaume Català de Santa Magdalena, natural de Selva i membre de la congregació de la Trinitat de Valldemossa. Posteriorment, Príam de Villalonga i la seva muller, Onòfria Mir, aleshores propietaris de Son Fortesa, varen possibilitar la construcció de l’oratori que es posà sota l’advocació de sant Nofre. Jaume Català va morir el 1689 i l’ermita va ser definitivament abandonada l’any 1776 després que el seu únic resident, l’ermità Josep de Sant Antoni, morís despenyat vora la font de la Replegada, de camí cap a Puigpunyent. El segle XIX hi va haver un segon intent d’ocupació que no va fructificar a causa d’un violent robatori que varen patir els seus habitants (Font: Guia dels Pobles de Mallorca ).

Tornam al camí principal i arribam a la cruïlla, on enganxam el camí Vell d’Estellencs 1 h 30 min., la via de comunicació històrica -d’origen medieval- entre els pobles de Puigpunyent i Estellencs, aquest darrer sufragani fins a 1913. Començam a tancar el circuit de la nostra ruta. Deixam a la dreta la pujada al coll d’Estellencs, a tan sols deu minuts, i iniciam el descens que ens durà primer a prop de les cases de la Muntanya 1 h 50 min. Abans, passarem dos portells oberts sense barrera; el primer de tots ens traurà de l’alzinar.

Després de les cases de la Muntanya, que actualment estan abandonades, trobam la font de mina de la mateixa possessió, que aboca l’aigua a una pica de la qual es proveeix el bestiar que pastura pels redols. A escassos cinc minuts tenim la Teulera Vella 1h55’, que deixam a l’esquerra del camí. A partir d’aquí començam un ràpid descens que ens abocarà a la carretera d’accés a les cases de Son Fortesa 2 h 10 min. Una tirada llarga de plàtans gegantins ens acompanyarà fins a travessar uns espaiosos sementers amb el puig de na Fàtima a l’esquerra. Entram dins Puigpunyent seguint els mateixos carrers que a l’anada i posam fi a la marxa a la parada del bus TIB 2 h 45 min.

@Fita_a_Fita

EDICIÓ PAPER 05/12/2020

Consultar aquesta edició en PDF