FITA A FITA

La marina de Son Serra, un espai d’història, llegendes i de ‘costums rectes’

Un itinerari circular que ens durà a conèixer l’entorn d’una de les possessions més grans del municipi de Santa Margalida, a la part oriental de la badia d’Alcúdia

La ruta d’avui és una volta planera, que es pot fer en un matí. La podem allargar tot el dia si quedam a fer una nedada a la marina de Son Serra. Recorrerem part d’una de les possessions més grans de Santa Margalida. Els seus orígens es remunten a l’època medieval i, com la resta de possessions de la zona, també està envoltada d’un bon catàleg de jaciments arqueològics. Son Serra de Marina és una urbanització que neix a mitjan anys 50, tot i que a començament del segle XX es va crear un establit al voltant de les cases que no progressà. Tot plegat, un territori on les històries es barregen amb les llegendes, com les aigües dolces i salades als estanys dels torrents de Son Real i na Borges quan es mariden amb la mar del fons de Saluet.

El nostre punt de partida es troba al restaurant de Can Miraet, ubicat al km 13.300 de la carretera Artà-Alcúdia (Ma-12), per on travessa el GR-222 (Artà-Lluc) provinent de Son Serra de Marina en direcció a Santa Margalida. Si volem accedir-hi amb transport públic hem de saber que les línies que cobreixen la zona de la badia d’Alcúdia, entre Cala Rajada i el port de Pollença, només funcionen els mesos d’estiu. Per a més informació, consultau el web del Consorci de Transport de Mallorca (tib.org).

00’ Deixam a la dreta Can Miraet i dirigim les nostres passes cap a les cases de Son Serra per un camí entre parets mitgeres que desemboca sobre l’antiga carretera que passava fregant aquesta antiga possessió (segle XIV) i vell llogaret margalidà. Voltam a l’esquerra i continuam la marxa, 05’ mentre deixam a la dreta les cases i a l’esquerra l’antiga escola unitària i, tot seguit, l’oratori de Sant Joan Baptista, una capella d’inspiració neoromànica dedicada al Cor de Jesús que va ser beneïda el 19 de maig de 1912.

Les cases de Son Serra eren el centre d’una possessió que es parcel·là durant la primera meitat del segle XX i es convertiren en el centre d’un llogaret amb cases disperses. Els habitants tenien una escola i anaven a missa a l’oratori. El conjunt està format per l’habitatge dels senyors amb una torre de defensa, un jardí d’estil modernista i una capella neoromànica del 1912, tot envoltat per diverses dependències d’ús agrícola i ramader, entre les quals destaca el molí fariner de torre cilíndrica. Hem d’assenyalar també que el restaurant de Can Miraet acollí en el seu moment una oficina de Correus.

Just després, a un costat de les cases, trobam a la dreta el camí de la Mar, camí carreter i antiga carretera que unia Son Serra amb la primitiva colònia Verge del Carme, establit de començament de la dècada dels 50 que amb el temps esdevindria l’actual Son Serra de Marina. Progressam perpendiculars a la mar -trobam indicadors de fusta al llarg d’aquest tram- entre sementers infinits, sota l’ombra d’algun pi i una garriga que es va espessint a mesura que ens acostam a la mar.

45’ El camí de la Mar, que hem seguit fins ara, entra dins Son Serra pel carrer de Sant Mateu i ens aboca al carrer de Joan Massanet, entre els carrers de Sant Pau i Guadalupe. Voltam a l’esquerra i tot seguit a la dreta per arribar a primera línia de la costa, a l’altura de la Pesquera des Majoral o del Desembarcador, i connectar amb la variant del GR-222 que arriba fins a Can Picafort. Precisament, un cop assolit el passeig marítim, 50’ deixam la mar a la nostra dreta i anam fent passes en direcció al club nàutic. A l’altura de l’església parroquial és un lloc ideal per recordar la curiosa gestació d’aquesta urbanització i una rondalla molt arrelada en aquest entorn marítim de la badia d’Alcúdia.

Colònia Verge del Carme

Situada en els terrenys litorals que havien fet part de la possessió de Son Serra, és el nucli de població més recent del terme. El projecte d’urbanització fou iniciativa de Joan Massanet Moragues, propietari de la possessió, i es conformà a partir de cinc llargs carrers paral·lels a la mar, travessats d’altres perpendiculars a la costa. La construcció d’habitatges s’inicià el 1954. En els contractes de compravenda dels solars, el promotor exigia al comprador el compliment d’una sèrie de normes de conducta moral per poder accedir a la propietat, com la prohibició que els homes i les dones es banyassin plegats.

Una dotzena d’anys més tard, el 1966, Mateu Dalmau Flor i Salvador Piña Genovart promogueren la urbanització Serranova, confrontada amb la Colònia Verge del Carme, però amb creixement orientat cap a l’interior.

El fons de Saluet

La perillositat de la mar en aquest indret ha quedat registrada en el conte d’ El peix Nicolau ( Rondalles Mallorquines, tom XXIV). De la mà de mossèn Antoni M. Alcover se’ns conta que en Nicolau era un nin que es transformà en peix de cintura per avall i es dedicà a recórrer tots els mars i a trescar tots els racons, cosa que va fer possible l’elaboració de les cartes de navegació. Malgrat els avisos que rebé, no pogué resistir la temptació d’explorar el fons de Saluet i hi morí engolit. La ubicació precisa és a la zona entre Son Serra de Marina i la Canova d’Artà.

Fet aquest parèntesi, continuam la marxa cap al mollet, situat a la punta de la Barraca 1h05’. Voltam per l’esquerra el Club Nàutic de Son Serra Nova pels carrers de Mèxic i Fra Juníper Serra, amb l’objectiu de sortir a una esplanada a l’altre costat de la instal·lació marítima. Es tracta d’un pàrquing habilitat per a residents i visitants que volen fer senderisme per la zona. 1h10’ A l’extrem nord, a prop de la mar, trobam nous indicadors de fusta (GR-222) que ens orienten el sentit de la marxa.

Som al camí de la marina de Son Real, en direcció a Son Bauló (Can Picafort). 1h20’ A l’altura d’un búnquer/niu de metralladora, que tenim davant nostre, trobam a l’esquerra un gran estany. És la desembocadura del torrent de Son Real. Vorejant aquest curs d’aigua, trobam un camí ample que ens durà fins a les cases de l’Hort de Son Serra, a les quals arribam 1h35’ just després de deixar a la nostra dreta una torre per a l’observació d’aus, des de la qual s’obté una gran perspectiva d’aquest torrent. Aquesta antiga possessió és en l’actualitat un casal de colònies gestionat pels jesuïtes (casalsonserramarina.com).

Ara just ens queda que avançar pel mateix camí fins a la carretera (Ma-12) 1h50’, voltar a l’esquerra i continuar la marxa amb molta cura i pel costat esquerre de la calçada fins al punt d’inici de la nostra ruta. A l’entrada actual a Son Serra de Marina hi trobam el talaiot de la Cova de sa Nineta 2h05’, també vinculat a una vella llegenda d’aquell redol relacionada amb veus d’infant que sortien d’una cavitat dels voltants. Un parell de quilòmetres més endavant trobarem la desviació a les cases de Son Serra i uns minuts més tard, el restaurant de Can Miraet, des d’on hem iniciat la ruta 2h20’.

@Fita_a_Fita

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF