FITA A FITA

Pels ‘paisatges transformats’ de la costa brava de Llucmajor

Passejada senzilla i planera entre la urbanització de Vallgornera Nou i el nucli de s’Estanyol per un tram de la Marina de Migjorn

A la ruta d’avui caminarem per la ‘costa brava’ de Llucmajor, entre Vallgornera Nou i s’Estanyol. Una àrea natural plena de matisos, un paisatge transformat per la mà de l’home i per l’acció persistent de la naturalesa, del vent i de la mar. Som a la comarca del Migjorn de Mallorca, a l’extrem sud de l’illa, que aplega els municipis de Felanitx, Santanyí, ses Salines, Campos i Llucmajor, el més extens de tots cinc.

Vallgornera Nou és una possessió del terme de Llucmajor. El 1972 s’urbanitzaren els terrenys propers a la costa, cosa que donà lloc a la urbanització actual. Les seves terres atresoren un important patrimoni subterrani, i és així com la cova del Pas de Vallgornera esdevé la ‘catedral’ de totes les coves d’Europa, no només per la seva majestuositat i singularitat, sinó també per les seves dimensions i per l’abundància d’espelotemes.

Ruta

00’ Iniciam la marxa des de la rotonda que trobarem al final del carrer de Rembrandt de la urbanització de Vallgornera Nou. Des d’aquí sortim cap als penya-segats que pengen vertiginosos damunt la mar i ja gaudim d’una primera panoràmica del Migjorn de Mallorca, amb l’arxipèlag de Cabrera al fons (sud-est), captant l’interès de la nostra mirada.

A partir d’ara feim passes cap a llevant, amb la mar sempre a la dreta i la torre de l’Estalella com a fita clara. Ens decantam un poc dels penya-segats per poder travessar el torrentó del Pas (o del Pou) i tot d’una recuperam cota per davant els xalets i establiments turístics, per un tirany que voreja el penya-segat. 20’ Allà on més s’estreny és quan tot just s’acaba la urbanització de Vallgornera Nou, i tot seguit trobarem la partió de l’Estalella, una paret seca amb unes pedres travades que ajuden a passar d’un costat a l’altre.

A partir d’aquí iniciam una caminada senzilla que en un descens molt suau ens durà fins a la platja de s’Estanyol. El camí és molt clar i fresat, moltes persones fan aquesta caminada.

La Marina de Llucmajor

La Marina de Llucmajor s’estén des del cap Negret, a prop del cap Enderrocat, fins al Racó dels Llobets, a s’Estanyol de Migjorn. Es tracta d’un paisatge d’aparent monotoni: només quan el recorrem ‘esquinçant soles de sabates’ som capaços d’assaborir els seus successius matisos. És el que l’arquitecta i escriptora Catalina Salvà Matas anomena ‘paisatges transformats’, espais que per l’acció de la naturalesa (la mar i el vent) o per la mà de l’home (pedreres) esdevenen únics i irrepetibles.

A tota la ‘costa brava’ llucmajorera són nombroses les pedreres de marès, la pedra més característica i representativa de les construccions a Mallorca. Serà sobretot a la segona meitat d’aquesta ruta, superada la torre de l’Estalella, quan comencem a descobrir-ho. “Les pedreres de marès, des de la seva existència, han estat configuradores de la identitat de l’illa de Mallorca, especialment com a components essencials del seu paisatge. [.../...] Es pot llegir el paisatge de Mallorca, per tant, com una combinació de dues parts que conviuen d’una manera equilibrada, és a dir, elements naturals no alterats i naturaleses treballades per l’home” ( Les pedreres de marès, Catalina Salvà Matas. Lleonard Muntaner Editor, 2018).

Torres i talaies costaneres

Fita a fita, passa rere passa, arribam 1h00’ a la Torre de l’Estalella. Fou bastida damunt el Serral del Corral Nou entre els anys 1577 i 1578. L’estiu de 1593, tres vaixells moros dispararen contra ella i la feren malbé, motiu pel qual va haver de ser reconstruïda a final d’any amb dotze pams més d’alçària. L’anterior en tenia quaranta-quatre. (Font: Vicenç Sastre - Àngel Aparicio Mallorca: torres i talaies costaneres. Dolmen Editorial, 2019). Els segles XVI i XVII, Mallorca va viure en un estat d’alarma constant a causa del setge de pirates i corsaris turcs i berbers. Moltes possessions es fortificaren i es construïren nombroses torres de vigilància. El 1543, durant el regnat de l’Emperador Carles V, una flota francoturca estava preparada a Marsella per envair Mallorca. El poble de Llucmajor rebé l’ordre d’abandonar la ciutat. Els béns de valor i principals objectes de l’església es dugueren al santuari de Gràcia.

A un centenar de metres de la torre i en direcció sud, gairebé sobre la mar, trobam la Cova Foradada, una cavitat marina que surt a la part alta dels penyals a través d’un esbaldrec. Qui sap si en qualque moment de la història es feu servir com a secret de contraban.

Comença ara la segona part de l’itinerari. Deixam enrere la torre de l’Estalella i la Cova Foradada i ens dirigim cap a la Punta Plana. Deixam a l’esquerra 1h05’ una caseta de pescadors restaurada, mentre que a la dreta començam a veure l’empremta dels trencadors sobre les roques de marès més properes a la mar.

Som a l’altura de Cala en Paiàs, aviat se’ns fa visible la balisa de Sa Punta Plana, un petit far automatitzat, construït el 1993 i que depèn de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears. A mesura que ens hi acostam, veurem a l’esquerra els Observatoris. Es tracta de dues casetes de vigilància, d’una sola planta, cobertes de teulada i amb porxo d’enramada de pi, construïdes durant la Guerra Civil.

1h25’ Des de la Punta Plana passam en un no res -escassament cinquanta metres- a la Punta Negra, on trobam l’Escar d’en Giqueta (Jaqueta), antiga i bella construcció de marès, de planta rectangular, coberta per una volta rebaixada, també de marès.

A uns dos-cents metres de distància, a l’altura d’un escull conegut com el Barret del Capellà, trobam les cases de l’Estalella 1h35’, dalt d’un turó. El 1256 pertanyia a Francesc d’Estalella, de qui prengué el nom. Als seus peus, sobre la mar, un grup de varadors i casetes, les casetes de la Punta. Tot plegat, el nucli a partir del qual s’anà conformant s’Estanyol.

Passam per davant d’un niu de metralladora de la Guerra Civil i travessam el Racó de l’Arena, un petit arenalet situat al final del torrent de Garonda, dins Son Avall i parcialment dins l’Estalella. Ja som a pocs minuts de s’Estanyol de Migjorn, el final de la nostra ruta 1h45’. La tornada la farem pel mateix camí.

@Fita_a_Fita

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF