De Sant Elm a la Trapa guaitant sobre el drac gegant i adormit

PalmaL’itinerari d’aquesta setmana transita per dos punts emblemàtics de la geografia andritxola: la torre de Cala en Basset (1583) i la Trapa (1810). Mirandes naturals d’una costa farcida d’històries i llegendes, la majoria referides a la conquesta de Mallorca el 1229 i altres com el setge de la pirateria o la Revolució Francesa. L’illot del Pantaleu, davant la platja de Sant Elm, és el primer redol de terra mallorquina que tocà el rei En Jaume poc abans d’iniciar el setge de Madina Mayurqa, mentre que el topònim Basset fa referència a Bernat Basset, habitador del rafal de la Palomera (Sant Elm) el 1279.

La Dragonera, juntament amb el illots del Pantaleu i na Mitjana, va ser declarada parc natural el 1995, ara fa 25 anys. Va ser el final d’una gran travessia iniciada amb una ocupació pacífica el 1977 contra l’especulació urbanística i que conclogué deu anys després amb la seva compra per part del Consell de Mallorca. La ruta ens permetrà assaborir un paisatge amb història on la presència d’aquest ‘drac gegant adormit’ sobre la mar ho domina tot.

L’inici de la nostra ruta s’ubica a la plaça de Mossèn Sebastià Grau, a la barrida del Carregador (Sant Elm, Andratx), fins on arriba la línia L-100. Consultau horaris a la pàgina web del Consorci de Transports de Mallorca (tib.org).

La ruta

00’ Des de la mateixa parada del bus TIB sortim en direcció nord-oest cap a l’avinguda de l’Algar per anar a cercar l’inici del camí a la torre de Cala en Basset. Vorejam la cala que dona nom al vial per on passam i, al final, voltam a l’esquerra pel carrer de la Punta Blanca i immediatament després a la dreta, pel carrer de na Pòpia. 10’ Guanyam els primers metres d’altura i assolim uns vials fora asfaltar, part de la urbanització que, sortosament, no arribà a prosperar mai.

Ja tenim una primera gran perspectiva del nostre ‘drac adormit’, darrera esperonejada cap a ponent de la serra de Tramuntana, i de l’illot de na Mitjana. Només ens en separa un canal ample i navegable conegut com el Freu. 25’ Arribam a una petita esplanada allà on acaba el vial. A terra, a la nostra dreta, unes marques de pintura blava assenyalen el camí a prendre. Al començament hi trobam un petit embull de tiranys i fites.

El viarany s’enfila suaument en direcció al nord-est, paral·lel a la costa, per anar a cercar el pas d’en Grau. Com més a prop ens en feim, més s’aplana el camí. 35’ Es tracta d’una cornisa sobre la cinglera i una fesa entre penyals. El pas no suposa cap dificultat afegida per al senderista, només cal posar atenció a les zones que passen més a prop de la timba.

Sortint del pas el senderó baixa un poc, però tot d’una remunta; la torre ja és a la nostra vista. Mentre resseguim la costa dels Grecs -topònim que aplega des de l’illot de na Mitjana fins Cala en Basset- ens acostam a la plana del Freu, als peus de la talaia, i deixam a l’esquerra la punta de la Galera Grossa. Amb dues grapades arribam a la torre de Cala en Basset 55’.

Dita també de la Rabassada i de Sant Elm -no confondre amb el castell-, és una edificació de vigilància costanera bastida el 1583 i situada sobre un esperó a uns 80 o 90 metres sobre el nivell de la mar, anomenat punta de la Galera. Hi ha unes construccions annexes (porxades i aljub) que es feren durant el període 1938-1939 com a observatori militar.

Des de la torre tornam al camí i acabam de fer la pujada que ens queda 1h05’. Arribam a una cruïlla on una gran fita en forma de fletxa assenyala el lloc d’on venim. Tombam a l’esquerra, deixam el camí principal i prenem un tirany que immediatament arranca amb força de baixada. 1h10’ Un camí de carro travessa el nostre camí, giram a la dreta i el seguim fins a una esplanada ampla 1h15’ on trobam (esquerra) les barreres que tanquen el camí de baixada a Cala en Basset. Travessam el coll i seguim la pista de terra que tenim just davant. Aviat 1h20’ veurem a l’esquerra els indicadors del camí de la Trapa.

El camí descriu ziga-zagues entre velles marjades de conreu, ara totalment envaïdes de pins. Un poc més amunt apareixen els rotlos de sitges -on es feia el carbó- i, si escrutam entre el bosc espès, veurem algun forn de calç. El caminet, cada vegada més estret i rost, assoleix una mena de collet 1h35’, un petit pas entre penyes que ens aboca a un comellar des del qual obtenim una nova i sorprenent perspectiva de la torre de Cala en Basset i del far de Tramuntana de la Dragonera. En aquest tram farem dues remuntades, marcades per dos comellars; en el segon encara s’hi dibuixen les restes d’unes antigues rotes.

Al final de la segona remuntada 1h50’, el camí s’enfonya per dins el penyalar. És el moment d’iniciar un pas que ens acostarà definitivament a la vall de Sant Josep, indret conegut com la Trapa. Després d’un replanet amb una ampla i bella panoràmica iniciam el descens cap a les cases 2h05’. A partir d’aquí es més que recomanable fer unes passes més fins al mirador 2h10’ que trobam just després del molí fariner (de sang) i de l’era. Ara toca gaudir d’una de les vistes més espectaculars de la Dragonera.

La Trapa

Quaranta monjos trapencs que fugien de la Revolució Francesa trobaren refugi a la vall de Sant Josep entre el 1810 i el 1820. En tan sols deu anys, varen construir les marjades i els edificis d’aquest senzill monestir, que a partir del 1853 foren reutilitzats com a cases de possessió. Ja fa anys s’hi va projectar la construcció d’un refugi de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221). L’abril del 1980, el GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) va adquirir la finca, de 81 hectàrees, mitjançant subscripció popular. Dos grans incendis, el 1994 i el 2013, varen deixar molt malmesa la zona, que sols amb l’ajuda dels Voluntaris de la Trapa ha estat possible recuperar.

Sortim del mirador i tornam a les cases, ara seguim la pista que a través del collet de la Trapa 2h30’ i el comellar de Cala Sanutges ens durà de retorn Sant Elm. A mitjan baixada trobam una barraca 2h45’, és la denominada caseta del Frare del Pa, l’únic trapenc que podia tenir contacte amb la gent, perquè captava menjar. Quan ja som gairebé a baix de tot 3h05’, trobam a la dreta una desviació que, com una drecera, ens durà cap a Can Tomeví 3h15’. Passam per davant les cases i voltam a l’esquerra cap a Sant Elm, on tancarem el circuït a la plaça de Mossèn Sebastià Grau 3h30’.

@Fita_a_Fita